la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskidavant la deserció d’uns quants cabdills: estem presenciant la fallida de la Internacional, enel moment més crític i de major responsabilitat, del que tots els treballs anteriors no eren mésque una preparació.”I amb data 11 d’agost:“Només desencadenant un moviment socialista revolucionari, que revista des delprimer instant caràcter violent, es podran fer els fonaments per a la nova internacional. Elsanys que seguisquen a aquests seran un viver de revolucions socials.”Durant aquells mesos, intervinguí activament en la vida del socialisme suís. El correntinternacionalista trobava les simpaties quasi unànimes de les masses obreres. No hi haviareunió ni míting del que no tornés amb un convenciment acrescut respecte a la fermesa de lameua posició. En l’associació obrera Concòrdia [Eintracht], de composició internacional,trobí el primer suport. A principis de setembre, i d’acord amb els dirigents d’aquestaorganització, redactí un manifest contra la guerra i el socialpatriotisme. El comitè dirigentinvità les persones més destacades del partit a un míting, en què jo havia de pronunciar undiscurs en alemany, explicant i defensant el manifest. Però els invitats no comparegueren. Elssemblà molt arriscat adoptar una posició enfront d’un problema tan agut, i preferiren esperar,limitant-se de moment a murmurar dels “excessos” del patrioterisme francès i alemany entreles quatre parets d’una habitació. L’assemblea convocada per Concòrdia aprovà gairebé perunanimitat el manifest, que, tot i mantenir-se caut davant molts punts, contribuí molteficaçment a remoure l’opinió pública dins del partit. Fou, segurament, el primer documentinternacionalista que es publicà des del començament de la guerra en nom d’una organitzacióobrera.Per aquells dies, entrí per primera vegada en contacte amb Radek, que en esclatar laguerra s’havia traslladat d’Alemanya a Suïssa. Figurava en l’extrema esquerra del partitalemany, i jo confiava trobar-hi un aliat. En efecte, Radek s’expressava amb una duresaextraordinària respecte als dirigents del partit. En açò, estàvem d’acord. Però en una conversaque tinguí amb ell, notí amb sorpresa que no pensava en la possibilitat d’una revolucióproletària portada per la guerra ni en l’època que la seguís. Segons ell, les forces productivesde la humanitat, considerades en conjunt, no s’havien desenvolupat encara prou perquèpogués pensar-se en aquesta revolució. Jo estava cansat d’escoltar la gent raonar així; però noconcebia que un polític revolucionari d’un país de tan avançat capitalisme pogués emprarsemblant argument. Pocs dies abans que jo abandonés Zuric, Radek pronunciava davant elsobrers de Concòrdia un discurs de grans proporcions, encaminat a demostrar ce per be que elmón capilista no estava encara madur per a la revolució social.L’escriptor Suzo Fritz Brupbacher, en les seues memòries, que no deixen de tenir uncert interès, fa referència a aquest discurs de Radek i informa sobre els diversos correntssocialistes que es debateren a Zuric al començament de la guerra. És curiós que aquestescriptor qualifique de... pacifistes les tendències sostingudes per mi en aquella època. No hiha mode de saber què entén ell per “pacifisme”. Pel que es refereix a la trajectòriarecorreguda pel mateix autor des d’aquells temps, està prou definida en el títol d’una de lesseues obres: De petit burgès a bolxevic. Tinc una imatge prou clara de les idees que abraçaval’autor en aquell moment, per a poder adherir-me sense reserves a la primera part del títol. Dela segona, ja no en puc respondre.Tan prompte com els periòdics socialistes alemanys i francesos començaren a oferiruna visió clara de la catàstrofe moral i política del socialisme oficial, fiu a una banda el diari i173