la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskipoder mentre esclatava la revolució mundial del proletariat. Just és que ara reconeguem queno érem nosaltres que teníem raó.”No necessití esperar a les revelacions fora de temps dels epígons per a reconèixer quefou la genial audàcia política de Lenin la que salvà la dictadura del proletariat en aquellesjornades de Brest-Litovsk. I conste que en les paraules que acabe de reproduir llençava sobreel meu coll una bona part de responsabilitat per culpes que a mi no em corresponien. Ho feiaperquè la meua conducta servís d’exemple als altres. L’acta taquigràfica de la sessió, cita, enarribar a aquest passatge: “llarga ovació”. Amb ella, el partit em donava a entendre quecomprenia i aprovava la meua actitud envers Lenin, lliure de mesquinesa i de gelosia. Josabia àmpliament tot el que Lenin significava per a la revolució, per a la història i el quesignificava personalment per a mi. Acatava en ell al mestre. La qual cosa no vol dirprecisament que em dediqués a imitar a deshora els seus gestos i les seues paraules. No; quandic que el tenia per mestre, vull dir que havia après amb ell a arribar pel meu compte i a lavista dels fets a les mateixes conclusions a què ell solia arribar.UN MES EN SVIASKLa primavera i l’estiu de 1918 foren extraordinàriament difícils per a nosaltres. Araera quan es començaven a notar totes les conseqüències de la guerra. A estones, semblavacom si tot s’enfonsés, com si no hagués res sobre què recolzar-se. No estàvem segurs queaquell país exhaurit, devastat, desesperat, tingués suficients forces per a sostenir el nou règimni tan sols per a salvar la seua independència enfront de qualsevol invasor. El país no teniaqueviures. No tenia exèrcit. Els ferrocarrils estaven completament desorganitzats. L’aparelldel nou estat començava tot just a penes a formar-se. Per tot arreu apuntaven, com a focus depus, les conspiracions.Els alemanys s’havien apoderat de Polònia, Lituània, Letònia, la Rússia blanca i d’unabona part del territori de la Gran Rússia. Pskov estava també en mans alemanyes. Ucraïna erauna colònia germanicoaustríaca. A l’estiu de 1918, sorgí al Volga, atiada per les agènciesfranceses i angleses, una sublevació dels cossos txecoslovacs de tropa, formats per anticspresoners de guerra. L’Alt Comandament alemany em féu entendre, per mitjà dels seusrepresentants militars, que si els blancs, en les seues incursions des de la part oriental,assolien apropar-se a Moscou, els alemanys avançarien també des de l’occident sobre aquestacapital, en la direcció d’Orskha i Pskov, per a evitar que es forgés un nou front oriental deguerra. Com es veu, ens trobàvem entre l’espasa i la paret. Al nord, els anglesos havienocupat Murmansk i Arcàngel i amenaçaven caure sobre Vologda. En Iaroslavia teníem lasublevació dels guàrdies blancs, organitzada per Savinkov per mandat exprés del’ambaixador francès Noulens i del representant anglès Lockhardt, per a veure d’uniraquestes forces al Volga, passant sobre Vologda i Iaroslavia, amb les tropes del nord i elstxecoslovaques. Als Urals, feien de les seues les bandes de Dutov. En el sud, en la conca delDon, s’estava fomentant una altra sublevació dirigida per Krassnov, qui aleshores s’enteniadirectament amb els alemanys. Els socialrevolucionaris d’esquerra organitzaren al juliol unaconspiració, assassinaren el Comte de Mirbach i intentar revoltar les tropes del front oriental.280