la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskicausa, i a idèntiques conclusions havien arribat també la premsa conservadora i elsestadistes. Així, per exemple, Times, de Nova York, en el número d’Any Nou, expressava comel seu motiu de major alegria, que Trotski hagués estat expulsat feliçment del partitcomunista, declarant sense embuts que “l’oposició eliminada era partidària d’eternitzaraquelles idees i estats de coses que havien apartat Rússia de la civilització occidental”. Enidèntic sentit s’han expressat la majoria dels grans diaris europeus. Sir Austen Chamberlaindigué, durant la Conferència de Ginebra, si els informes dels periòdics no menteixen, queAnglaterra no podia entaular cap gènere de negociacions amb Rússia per la pura i senzillaraó que “a Trotski encara no se l’havia tret del mig”. De moment, haurà d’acontentar-se quese l’haja expulsat [...] Per descomptat, tots els representants de la reacció a Europa estand’acord en què l’enemic comunista perillós no és precisament Stalin, sinó Trotski.”“És força eloqüent!”Heus aquí ara algunes dades estadístiques, tretes dels apunts de Liova. Des d’abril finsa octubre de 1928, expedírem des d’Alma-Ata unes vuit-centes lletres polítiques, algunesd’elles amb treballs prou extensos, i al voltant de cinc-cents cinquanta telegrames. Les lletresrebudes ascendiren a mil, en números redons, incloent-hi les grans i les petites, i elstelegrames a set-cents, la majoria d’ells col·lectius. Aquesta correspondència es produí,principalment, entre els deportats, però aquests s’encarregaven de fer-la circular també pelpaís. En els períodes més favorables rebíem com a màxim la meitat de les lletres que se’nsdirigien. A més a més, rebérem des de Moscou unes vuit o nou vegades, per mitjà de propis,enviaments secrets; és a dir, material i lletres clandestines, i altres tantes vegades féremnosaltres enviaments semblants amb destinació a la capital. Aquests enviaments ensinformaven de tot, i ens permetien adoptar una actitud davant els successos més importants,encara que amb un retard considerable moltes vegades.La meua salut empitjorà en arribar la tardor. Aviat el rumor de la meua malaltiacorregué per Moscou. Els obrers, en les seues reunions, començaren a interpel·lar el govern.Però els gasetillers oficials buidaren el pap i pintaren la meua salut de color de rosa.El dia 20 de setembre, la meua muller envià a Uglanov, llavors secretari del’organització de Moscou, el telegrama següent:“En un discurs pronunciat en el ple del comitè de Moscou, parla vostè de la suposadamalaltia del meu marit, L. D. Trotski. En veure vostè la inquietud i protestes d’innumerablescamarades, exclamà amb to d’indignació: Cal veure a quins recursos recorren! De maneraque, segons les seues paraules, els que es valen de recursos indignes no són aquells quedeporten i posen a mercè de les malalties els col·laboradors de Lenin, sinó els que enprotesten. ¿Per quina raó i amb quin dret es creu vostè autoritzat a comunicar al partit, alstreballadors i al món sencer que les notícies que circulen sobre la malaltia de L. D. són falses?Amb això, no fa vostè més que enganyar el partit. A l’arxiu del comitè central es custodien elsdictàmens dels nostres millors metges sobre l’estat de salut de L. D. Més d’una vegadas’hagueren de reunir els metges en consell a instàncies de Vladimir Ílitx, a qui teniaenormement preocupat l’estat de salut de L. D. Els metges reunits en junta han dictaminat,fins i tot després de morir Vladimir Ílitx que L. D. pateix de colitis i de poagre, causadaaquesta per la mala circulació de la sang. Potser tindrà vostè notícia que al mes de maig de1926 L. D. hagué de sotmetre’s a Berlín, sense cap resultat, a una operació per a guarir-se dela febre que pateix des de fa diversos anys. La colitis i el poagre són malalties incurables, i sino ho foren, Alma-Ata no seria el punt més indicat per a tractar-les. Aquestes malaltiess’agreugen amb el temps. L’única cosa que pot contenir l’avanç de la malaltia és un règimconvenient de vida i un bon guariment. A Alma-Ata no és possible atendre a cap de les duescoses. Sobre el règim i el guariment que s’imposen pot informar-lo vostè el comissari393