la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiCH. Rappaport, subjecte prou conegut, quasi marxista i autor de la més llarga sèrie de jocs deparaules que haja pogut formar un home, dedicant-hi tota la seua vida.Després de la revolució d’octubre, un editor novaiorquès intel·ligent hi veié un bonnegoci i convertí l’opuscle alemany en un magnífic llibre nord-americà. Segons ell mateixdigué, Wilson, en saber que el llibre s’estava imprimint, li telefonà de la Casa Blanca,pregant-li que li enviés les proves; el president estava elaborant els seus coneguts “14 punts” iel feia treure de polleguera, segons diuen els ben assabentats, que els bolxevics se liavançaren, arrabassant-li les seues millors fórmules. Al cap de dos mesos, s’havien venut16.000 exemplars de l’obra. Però vingueren els dies de la pau de Brest-Litovsk, en elsperiòdics americans es desencadenà una campanya terrible contra mi, i el llibre desapareguédel mercat.En la República dels Soviets, l’opuscle suís s’edità i reedità en nombroses tirades iserví de material per a l’estudi de l’apreciació marxista de la guerra, fins que l’any 1924, endescobrir-se el “trotskisme”, s’esfumà del “mercat” de la Internacional Comunista. Avuitorna a ésser un llibre prohibit, com abans de la revolució. Bé diu, doncs, el dita que tambéels llibres tenen la seua estrella.PARÍS I ZIMMERWALDEl 19 de novembre de 1914 creuí la frontera de França en qualitat de corresponsal deguerra del Kievskaia Mysl. Acceptí de molt bon grat l’oferta del periòdic, ja que em donava lapossibilitat de veure la guerra més de prop. París estava trist. A boca de nit, els carrerss’enfonsaven en les tenebres. De tant en tant, es presentaven a girar una visita els zepelins.Després de la batalla del Marne, en què es trencà l’onada irresistible dels exèrcits alemanys,la guerra es féu cada vegada més exigent i despietada. Enmig d’aquell caos insubordinat quedevorava Europa, enmig del silenci de les masses obreres, defraudades i traïdes per lasocialdemocràcia, funcionaven automàticament les màquines de destrucció. La civilitzaciócapitalista, en esforçar-se per enfonsar el crani a la humanitat, desenrotllava ad absurdum laidea en ella implícita.Per aquells dies en què els alemanys s’apropaven a París, els patriotes burgesos deFrança evacuaven la capital, dos emigrats fundaven a París un petit periòdic imprès en rus.Aquest periòdic tenia per missió il·lustrar els russos residents en aquella ciutat sobre elsesdeveniments que s’estaven desenrotllant, i impedir que la flama de la solidaritatinternacional s’extingís del tot. La “caixa” dels editors comptava, abans de llençar al mercatel primer nombre, amb un capital de 30 francs, ni un més ni un menys. Ningú “que no haguésperdut el seny” podia pensar que amb semblant capital efectiu pogués fundar-se un periòdicdiari. I la veritat és que, tot i no haver de pagar redactors ni col·laboradors, travessàvem, totesles setmanes, una vegada almenys, una crisi de la que semblava que no podríem sortir-ne. I,no obstant això, en sortíem. Els caixistes, entusiastes del periòdic, passaven fam, els redactorsrecorríem la ciutat amb la llengua fora cercant les dues dotzenes de francs que ens mancaven,i el número sortia puntualment. El periòdic anà fent bandades com pogué, assetjat d’una175