la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskiexpropiacions a mà armada i els assalts terroristes són causa inevitable de desorganització,fins i tot en el partit més revolucionari. Al congrés de Londres havia estat decretada, amb elsvots dels menxevics, dels polonesos i d’una part dels bolxevics, la prohibiciód’expropiacions. Als crits de “I Lenin? Què parle Lenin!”, aquest havia somristmisteriosament. Les expropiacions, però, no cessaren malgrat el congrés de Londres, icausaren greus danys al partit. Era el punt sobre el qual jo concentrava els meus atacs enl’article del Vorwärts.-Però, de veres diu vostè això? -em preguntà Lenin amb accent de reprotxe unavegada que li havia exposat de memòria, a requeriment seu, les idees i paràgrafs mésimportants de l’article-. No hi hauria temps a retirar les quartilles telegràficament?-No -contestí-, perquè apareixeran demà; i, a més a més, retirar-les, per què, si sónencertades?Però no ho eren, perquè s’hi donava per descomptat que el partit es formariamitjançant la unió de bolxevics i menxevics, prescindint de tots els elements extrems, i enrealitat esclatà una guerra sense quarter dels primers contra els segons. Lenin intentà que ladelegació russa condemnés el meu article. Fou el moment de major tensió que mai hi haguéentre nosaltres. Lenin estava, a més, malalt, tenia uns dolors horribles de queixals i la caratota embenada. L’hostilitat que l’article i el seu autor provocaren entre els delegats russos nopodia ésser major. Els menxevics, contra els qui es dirigien els principals trets, era naturalque no n’estiguessen tampoc de satisfets. “I què indignant el seu article de la Neue Zeit, mésindignant potser, si és possible, que el del Vorwärts!”, escrivia Axelrod a Martov, en les mesd’octubre de 1910.“Plekhanov, que tenia aversió a Trotski [diu Lunatxarski], aprofità l’avinentesa per ademanar contra ell quelcom així com un judici de residència. A mi, allò em semblava injust,intervinguí enèrgicament en defensa de Trotski i, ajudat per Riazanov, aconseguí quefracassaren aquelles intencions malèvoles.”La majoria dels delegats només coneixien l’article d’oïdes. Demaní que es llegís.Zinoviev intentà demostrar que no era necessari conèixer l’article per a condemnar-lo. Peròno assolí que la majoria s’hi avingués. Si no m’equivoque, fou Riazanov qui llegí l’article i eltraduí. I com en les converses dels corredors, pel que els contaven, a tots els havia paregutespantós, la lectura produí la impressió contrària, perquè la gent trobà l’article inofensiu. Ladelegació denegà la condemna per una majoria indiscutible. La qual cosa no impedeix que jomateix impugne ara aquell article com a fals, en allò que tenia de crítica contra la fraccióbolxevic.En la qüestió dels sindicats txecs, la delegació russa votà a favor de la proposició deViena contra la de Praga. Intentà introduir-hi una esmena, però fou en va. D’altra banda, jono sàvia encara, llavors, prou bé l’“esmena” a què era necessari sotmetre la política de lasocialdemocràcia. Aquesta esmena, consistia a declarar-li la guerra santa. Hagué d’arribarl’any 1914, perquè abraçàrem el bon camí.160