la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotski“La venjança [escriguí jo per aquells dies] no es fa esperar. El nostre partit, perseguit,acorralat, calumniat, mai conquerí tants adeptes com en aquests darrers temps. I aquestaexpansió no trigarà en transmetés de la capital a les províncies, de les ciutats als pobles i alsquarters [...] Sense deixar d’ésser ni per un moment una organització de classe del proletariat,el nostre partit, davall el foc de les represàlies, s’ha convertit en el vertader guia de les massesoprimides, esclavitzades, defraudades i acorralades...”A penes encertàvem ja a portar compte amb aquell núvol de nous afiliats. En el sovietde Petrograd, el nombre de bolxevics creixia de dia en dia. Ja estàvem sobre la meitat. Noobstant això, en la presidència, no hi havia un a soles. Sorgí el problema de la reelecció.Proposàrem als menxevics i socialrevolucionaris una presidència mixta. Després, sabéremque a Lenin li havia disgustat açò, perquè temia que darrere d’això hagués una tendènciaconciliadora. No obstant això, no assolírem arribar a un acord. Tanmateix que acabàvem delluitar junts contra Kornilov, Tseretelli es negà a acceptar una presidència de coalició. Eraprecisament allò que nosaltres volíem. No quedava, doncs, més camí que votar per llistes. Emsemblà oportú plantejar la qüestió de si Kerenski devia o no figurar en la llista dels contraris.Encara que d’una manera formal pertanyia a la presidència, no apareixia mai pel soviet i nos’amagava de mostrar, vingués o no a compte, el menyspreu que sentia envers ell. Lapregunta agafà desprevinguda la presidència. Kerenski no hi gaudia d’estimació ni derespecte. No obstant això, era molt demanar que es desautoritzés ni més ni menys que alpresident del consell. Els senyors de la presidència xiuxiuejaren un estona, i al final ferenconèixer la resolució: “Naturalment que ha de figurar-hi, en la llista!” Era també allò quenosaltres desitjàvem. Reproduïsc un fragment de l’acta d’aquella sessió:“Nosaltres abrigàvem la creença que Kerenski no pertanyia ja al soviet [gran ovació].Però, pel que es veu, estàvem equivocats. Entre Txeidse i Zavadie flota l’ombra de Kerenski.I quan se vos propose que aproveu la política de la presidència tingueu en compte (no hooblideu!) que allò que se vos demana és que voteu a favor de la política de Kerenski [granovació].”Açò bastà perquè es vingueren amb nosaltres cent o dos-cents delegats que estavenindecisos. El soviet comptava amb prou més de mil components. Les votacions es feiensortint per les portes. A la sala de sessions regnava una excitació tremenda. No es tractava dela presidència. Es tractava de la revolució. Jo em passejava pels corredors, amunt i avall, ambuns quants amics. Calculàvem que ens faltarien uns cent vots per tal d’assolir la meitat, i finsi tot açò ho consideràvem com un triomf. Després es veié que teníem més de cent vots sobreels que sumava la coalició de socialrevolucionaris i menxevics. Havíem vençut. Pugí aocupar el lloc del president. Tseretelli, en el seu discurs de comiat, féu vots perquè enssostinguérem en el soviet, almenys, la meitat del temps que ells havien estat al capdavant dela revolució. Tant se val dir que els nostres adversaris no ens donaven de vida més que unstres mesos. S’equivocaren cruelment. Sabérem marxar, drets i segurs, a la conquesta delpoder.228