la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskicercant la signatura de Dorotxevitx. En l’entusiasme pels seus articles coincidien llavors elspares, liberals moderats, i els fills, que encara no havien tingut temps per a rebel·lar-se.Des de la meua primerenca infància s’acompanyà sempre, unes vegades més i d’altresmenys, encara que sempre afermant-se, l’entusiasme per la paraula: escriptors, periodistes,actors, encarnaven als meus ulls el més atractiu dels mons, al que només els escollits tenienaccés.En el segon curs començàrem a editar una revista. Moisès Filipovitx, el meu parent,amb qui canvií llargament impressions sobre l’assumpte, ens proposà el seu nom: La Gota(Kaplia). El nom volia significar que els alumnes del segon curs de l’Institut de Sant Paucontribuïen amb la seua gota a l’oceà de la literatura. Per a explicar açò escriguí una poesia,que havia de fer, a més a més, funcions d’article programàtic. En la nova revista espublicaven versos i relats, compostos per mi la majoria d’ells. Un dibuixant s’encarregà dedecorar la coberta amb un complicat ornament. Com algú proposés que se l’ensenyàrem aKriskhanovski, s’encarregà d’aquesta missió J., l’alumne que vivia a la seua casa. El nostredelegat complí la seua comesa de meravella: s’alçar del seient, es plantà davant de la tauladel professor, i, posant La Gota damunt, amb gest segur i ferm, féu una reverència cortès ise’n tornar al seu banc, amb caminar pausat i solemne. Tothom es quedà aterrit, pensant en elque passaria. El professor s’aturà a contemplar la coberta, féu una carassa amb el bigot, ambles celles i amb la barba, i començà a llegir. A la classe regnava un silenci absolut; només lespàgines de la revista cruixien de tant en tant. A la poca estona, Kriskhanovski s’aixecà de labutaca i, amb molt de sentiment, llegí en veu alta la meua poesia La gota pura.-Què vos sembla? -preguntà.-Molt bé –hi contestaren alguns xics a cor, amb veu prou unànime.-Està bé –digué el professor-, però l’autor d’aquesta poesia no sap el que és mesurarun vers. Vejam, digues, saps el que són dàctils? -preguntà, girant-se vers mi, perquè deseguida m’endevinà darrere del clar pseudònim.-No senyor, no ho sé –haguí de confessar.-Molt bé, perquè vaig a explicar-vos-ho.I fent a banda la gramàtica i la sintaxi, Kriskhanovski dedicà unes quantes hores ainiciar els alumnes del segon curs en els secrets de la mètrica.-I en allò tocant la revista -conclogué, després d’aquella digressió-, no fa cap falta quesiga una revista; deixeu estar en pau l’oceà de la literatura, i utilitzeu-la senzillament com aquadern per als vostres exercicis.Importa saber que les revistes d’estudiants estaven prohibides. Però aviat havia deprendre un altre caire el problema, perquè poc després d’açò, el curs pacífic dels meus estudispatia una sobtada interrupció i em veia expulsat de l’institut.En la meua vida abunden, ja des de la infància, els conflictes nascuts, com diria unjurista, de la protesta contra el dret escarnit. Aquest motiu influïa també, moltes vegades, enles meues amistats i enemistats amb els companys. Seria cosa de mai acabar, si fos a contar57