la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiPer aquells dies, es trobava reclòs en una presó alemanya un home a qui els polítics dela socialdemocràcia acusaven de boig utopista i a qui els jutges dels Hohenzoller inculpavendel delicte d’alta traïció. I aquest presidiari escrivia:“El balanç de Brest-Litovsk no és igual a zero, encara que de moment s’haja detraduir en una pau brutal de capitulació. Gràcies als delegats russos, Brest-Litovsk haesdevingut una tribuna revolucionària de radi amplíssim. Aquelles negociacions han servit pera desemmascarar els imperis centrals, per a desemmascarar l’instint de rapinya, la falsedat, laperfídia i la hipocresia d’Alemanya. Han servit per a dictar un veredicte anihilador contraaqueixa política alemanya de les “majories”, a què, segons ella, s’ha d’ajustar la pau, i que témés de cinisme que de beateria. Han servit per a desencadenar, en uns quants països,considerables moviments de masses. I el seu tràgic acte final (la intervenció decretada contrala revolució) ha sacsat totes les fibres socialistes del món. Ja arribarà el dia en què esdemostre la collita que recolliran d’aquesta sembra els triomfadors d’avui. Jo els garantisc queno van a gaudir-la a gust.” (Carles Liebknecht, Politische Aufzeichmungen aus seinemNachlass [Apunts polítics trets dels seus papers pòstums] Verlag Die Aktion 1921, pàgina 51)LA PAUDurant tota la tardor no cessaren de presentar-se diàriament al soviet de Petrogradenviats del front a exposar que, si la pau no quedava concertada abans del dia 1er denovembre, els soldats marxarien sobre l’interior del país a conquerir-la amb els seus punys.Tal era la consigna del front. Els soldats desertaven en massa de les trinxeres. La Revoluciód’Octubre contingué, fins a un cert punt, aquest moviment, si bé per poc de temps.Els soldats, als qui el moviment de febrer havia vingut a revelar que havien estatllençats a aquella guerra criminal i absurda per la banda de Rasputin, no trobaven cap raó pera continuar-la perquè un jove advocat com Kerenski li ho pregués. El seu desig era retornar ala llar, a la família, al sòl, a la revolució que els prometé terra i llibertat i que, oblidant-se dela seua promesa, els deixava seguir a les trinxeres del front, famolencs i plens de polls.Kerenski, que se sentia ofès pels soldats, camperols i obrers, els anomenà una vegada“esclaus amotinats”. El pobre home no comprenia aquesta menudesa: que les revolucions nosón mai una altra cosa que motins d’esclaus que volen deixar de ser-ho.El patró i inspirador de Kerenski, Sir Buchanan, comet la imprudència de contar-nosen les seues memòries allò que significaven per a ell i per als de la seua casta la guerra i larevolució. Molts mesos després del moviment d’octubre, Buchanan descriu, en els termessegüents l’any rus de 1916 (aquell any espantós de desfetes de l’exèrcit tsarista, any detrencament de l’economia nacional, l’any de les llargues i pacients cues, en què el govern nos’afartava d’humiliar les esquenes sota el jou de Rasputin):“En una de les viles més esplèndides que visitàrem [escriu Buchanan a propòsit delseu viatge a Crimea, realitzat en aquell any] no només ens rebé brindant-nos en una safatad’argent l’ofrena tradicional del pa i la sal, sinó que en partir, ens trobàrem a l’auto amb269