la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskiels successos de 1917 naixien de veure-hi la continuació i el desenvolupament d’aquella tascarevolucionària que vingué a interrompre, el 3 de desembre de 1905, la detenció del soviet dePetrograd.A mi em detingueren al dia següent que es publicà l’anomenat “Manifest financer”,que proclamava que la fallida de la hisenda tsarista era inevitable, declarant categòricamentque el poble victoriós no reconeixeria els deutes contrets per Romanov.El manifest del soviet de diputats obrers declarava obertament:“L’autocràcia no ha tingut mai la confiança del poble, ni ha rebut d’aquest capmandat. Decretem, doncs, que no hem de consentir que siguen saldats els deutes nascuts detots aqueixos emprèstits emesos pel govern tsarista, en oberta guerra contra el poble rus.”Als pocs mesos, la Borsa francesa contestava al nostre manifest obrint al tsar un nouemprèstit de tres mil dos-cents cinquanta milions de francs. La premsa reaccionària i laliberal es burlaven d’aquella amenaça fanfarrona que els soviets dirigien a la hisenda tsarista ials banquers europeus. Passat algun temps, el manifest caigué en oblit. El mateix s’encarregàd’aflorar novament a la memòria del món, en el moment oportú. L’enfonsament militar deltsarisme fou acompanyat per la fallida financera del règim, que gastava des de molt enrere.En triomfar la revolució, els comissaris del poble, el 10 de febrer de 1918, decretaren quequedaven cancel·lats totalment els deutes tsaristes. Aquest decret segueix en vigor.S’equivoquen els que diuen que la revolució russa ve a deixar incomplertes les obligacions.Les seues, no! L’obligació que contragué davant el país el dia 2 de desembre de 1905, amb elmanifest dels diputats obrers de Petrograd, quedà complida íntegrament el 10 de febrer de1918. I la revolució pot dir amb justícia als creditors del tsarisme: “de què vos queixeu,senyors? Bé a temps se vos advertí!”En açò, com en moltes altres coses, l’any 1905 no féu més que preparar l’advenimentde l’any 1917.PROCÉS, DEPORTACIÓ, EVASIÓI començà el segon cicle carcerari. Aquest es tolerava ja més fàcilment que l’anterior,a més que el règim de les presons era també incomparablement més suportable. Romanguíalgun temps en la Kresti; d’allí fui traslladat a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, i per fi emreclogueren a la presó preventiva. Abans d’ésser transportats a Sibèria, tornàrem a passar unatemporada a la presó de dipòsit. En total, estiguí detingut uns quinze mesos. Cadascunad’aquestes presons tenia les seues particularitats, a les que era menester anar-se’n adaptant.Seria, no obstant això, enutjós entrar-hi en detalls, perquè per molt que es diferenciessen,encara era major la seua ressemblança. S’obrí en la meua vida una nova etapa d’estudisistemàtic i de producció doctrinal. Em dediquí a estudiar la teoria de la renda del sòl i lahistòria de les condicions socials de Rússia. Un treball extens, malgrat que incomplet, quehavia fet sobre el primer tema, se’m perdé en els anys següents a la Revolució d’Octubre. Fouuna pèrdua molt sensible per a mi, la major després de la del treball sobre la maçoneria. Els138