la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiEl diputat Jean Longuet es presentà davant Briand per a protestar contra la meuaexpulsió, o, millor dit, per a lamentar-se’n, perquè les protestes de Longuet tenien sempre unto melòdic de gran dolçor. Briand, president del govern, li digué:-¿I no sap vostè que en les butxaques dels soldats russos que assassinaren en Marsellael seu coronel es trobaren números del Nastxe Slovo?Longuet no comptava amb açò. Ja se li feia dur avenir-se a les tendències“zimmerwaldistes” del periòdic; però allò d’assassinar un coronel era massa.Longuet demanà informes del cas als meus amics francesos, aquests acudiren a mi; jono tenia de l’assassinat de Marsella més notícies que les que pogueren tenir-ne ells. Elscorresponsals de la premsa liberal russa, adversaris patriòtics del Nastxe Slovo, es mesclarenen l’assumpte, i, sense voler, posaren en clar la tramitació del crim.La cosa ocorregué de la manera següent: El govern tsarista havia mobilitzat molt depressa, per a enviar-los a terra francesa, a més dels soldats russos (que eren tan pocs, que elsanomenaven destacaments “simbòlics”), un núvol d’espies i agents provocadors. Entre ells,es trobava un cert Winning (crec que es deia així), que vingué a París amb una recomanaciódel cònsol de Rússia a Londres. De primer, Winning intentà guanyar-se els corresponsals delsperiòdics russos moderats per a fer entre els soldats propaganda “revolucionària”; però lidonaren amb la porta als nassos. En la Redacció del Nastxe Slovo no s’atreví a presentar-s’hi,i nosaltres no teníem la menor noció de l’existència d’aquest personatge. Fracassat a París, estraslladà a Toulon, on segurament tindria un cert èxit entre els marins russos, als qui,naturalment, no els era fàcil penetrar en els fons de les seues intencions. “Ací tenim unmagnífic camp per a treballar; envieu llibres i periòdics revolucionaris” escrivia Winning desde Toulon a una sèrie de periodistes russos, escollits a l’atzar; cap li contestà. En el creuer rusAskold, fondejat a Toulon, esclatà un motí, que fou cruelment sufocat. Com la intervenció deWinning en aquest succés havia estat massa palesa, semblà oportú traslladar a Marsella el seucamp d’acció, abans que fos tard. També ací trobà “un camp magnífic” per a treballar. Alspocs dies esclatava a Marsella, entre els soldats russos (sense que Winning en fos aliè), unasublevació, com a conseqüència de la qual fou mort a pedrades al pati del quarter el coronelKrause. En ésser detinguts els soldats complicats en l’assumpte, se’ls ocupà a diversos elmateix número de Nastxe Slovo. Als periodistes russos que acudiren a Marsella a informarse’n,els digueren diversos oficials que durant la sublevació s’havia presentat allí un certWinning, que, vullgues que no, col·locava a tothom el Nastxe Slovo. Els detinguts, quan elstrobaren el periòdic, no havien tingut encara temps de llegir-lo.Advertiré que immediatament de conèixer la conversa que havia tingut Longuet ambBriand sobre la meua expulsió, és a dir, abans que s’aclarís el paper de Winning enl’assumpte, dirigí una lletra oberta a Jules Guesde, en què apuntava la sospita que el NastxeSlovo hagués estat posada en les butxaques dels soldats per un agent provocador. Aquestasospita es confirmà d’una manera irrefutable, i pels més furibunds adversaris del periòdic,molt abans del que jo pensava. No importa. La diplomàcia tsarista havia donat a entendre algovern republicà amb la suficient claredat que, si volia tenir soldats russos, havia d’acabarimmediatament amb aquell niu de revolucionaris. Al final, s’assolia el que desitjava: Elgovern francès, després de tant de vacil·lar, es decidí a suspendre el Nastxe Slovo, i Malvy,ministre de l’Interior, signà l’ordre de la meua expulsió que li posà davant la Prefectura dePolicia.184