la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskiabsolutament res de polític ni de cap, es deixava portar per la influència de persones inferiorsa ell en tot. La principal habilitat de Hillquit consistia en retenir Debbs a la seua ala esquerra,sense trencar les relacions comercials amb Gompers. Personalment, Debbs produïa unaimpressió encantadora. Sempre que ens trobàvem, m’abraçava i em besava i tinga hom encompte, per a comprendre el que açò significava, que aquell vell no es comptava entre els“secs”. Quan els Babbits em declararen el bloqueig, Debbs no se sumà als assetjadors, sinóque es mantingué, afligit i trist en estat de neutralitat.Entrí des del primer dia en la redacció del Novïi Mir, on treballaven ja, a més deBukharin, Volodarski (a qui després havien d’assassinar els socialrevolucionaris prop dePetrograd) i Txudnovski, ferit en Petrograd i assassinat després en Ucraïna. El nostre periòdicera el centre de la propaganda internacionalista revolucionària. En totes les federacionsnacionals del partit socialista hi havia col·laboradors que coneixien el rus. Molts delscol·laboradors de la federació russa parlaven anglès. Per aquest via, les idees del Novïi Mirpenetraven en les capes de l’obrerisme americà. Els mandarins del socialisme oficialcomençaren a sentir por. Començaren a desencadenar-se les furioses intrigues dels grupscontra l’intrús europeu, que a penes acabava d’aixafar el sòl ianqui, sense conèixer lapsicologia del país ni l’obrer americà, volia imposar a totes passades els seus fantàsticsmètodes. Començà a menar-se una forta lluita. En la federació russa anaven passant a segonterme els Babbits més “experts” i “carregats de mèrits”. En la federació alemanya, el vellSchlüter, redactor en cap de la Gaseta Obrera i germà d’armes de Hillquit començava asentir-se desplaçat per Lore, un redactor jove, amic nostre. Els letons estaven plenamentidentificats amb nosaltres. La federació finlandesa s’inclinava de la nostra banda. En la potentfederació jueva, amb el seu palau de catorze pisos, del que sortien diàriament dos-cents milexemplars d’un periòdic, el Vorwärts, nedant en l’esperit pútid d’aqueix socialisme,mesquinament burgès i sentimental, prest sempre a les pitjors travetes, la nostra causa feiatambé grans progressos. Entre la massa obrera estrictament americana, no eren grans elpredicament i la influència del partit socialista en general ni els de la nostra ala revolucionàriaen particular. L’òrgan del partit, The Call, tenia una vàcua orientació de neutralitat pacifista.En vista d’açò, acordàrem fundar una revista setmanal que havia de professar la doctrinamarxista activa. Els treballs preparatoris marxaven per bon camí, encara que hagueren d’ésserinterromputs aviat per la revolució russa.Després d’un silenci misteriós del telègraf, que durà uns dos o tres dies, començaren aarribar les primeres notícies dels successos de Petrograd, notícies confuses i caòtiques. Unaemoció vivíssima s’apoderà del poble obrer de Nova York, format per tantes races. La gentvolia, i al mateix temps temia, esperar. La premsa americana estava en la més lamentabledesorientació. De tot arreu afluïen a la redacció del Novïi Mir periodistes, intrevistadors,informadors, repòrters. Durant alguns dies, el nostre periòdic fou el blanc de l’expectació detota la premsa novaiorquesa. Des de les redaccions i organitzacions socialistes ens estaventelefonant a cada moment.-S’acaba de rebre un telegrama, dient que en Petrograd s’ha constituït un gabinetformat per Gutxkov i Miliukov. Què significa açò?-Doncs que demà tindrem un altre gabinet format per Miliukov i Kerenski.-Bé, i això què vol dir?-Que després pujarem al poder nosaltres.199