la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskiamb els obrers i assistir als clubs, als mítings i als teatres. A aquestes consideracions venia aunir-se ara una altra de nova i inajornable: la necessitat d’intimidar la burgesia finlandesaamb l’espectre d’un atac armat dels baixkirs.No obstant això, les nostres admonicions tenien menys pes que els ràpids triomfs deIudenitx. Les seues tropes entraven en Luga el dia 13 d’octubre, i el dia 16 s’apoderaven deKrasnoie-Selo i de Gatxina, preparant-se per a caure sobre Petrograd i tallar la comunicacióferroviària entre aquesta capital i Moscou. Al desè dia d’iniciat l’atac, Iudenitx estava enTsarskoie-Selo (Detskoie). Les patrulles de cavalleria que avançaven a la descoberta podienalbirar ja des dels turons la cúpula daurada de la catedral de Sant Isaac.L’estació radiotelegràfica finlandesa s’anticipà un poc als esdeveniments i llençà almón la notícia de la presa de Petrograd per les tropes de Iudenitx. Els representants del’Entente en Helsingfors la comunicaren als seus governs amb caràcter oficial. Per Europa i elmón sencer corregué la notícia que la capital roja s’havia rendit. Un periòdic suec parlava de“la setmana mundial de la febre de Petrograd”.On més desassossec regnava era entre les classes governants de Finlàndia. Ara, ja noeren només els militars, era també el govern el que es declarava partidari d’una intervenció.Tot el món volia participar al botí. La socialdemocràcia finlandesa prometé, per descomptat,que mantindria la neutralitat. “La intervenció [escriu un historiador dels blancs] ja no esdiscutia més que des del punt de vista financer.” S’hi tractava de trobar una forma adequadaper a garantir aquells cinquanta milions de francs que eren el preu de sang de Petrograd a lesBorses de l’Entente.La conducta d’Estònia ens causava també grans preocupacions. El dia 17 d’octubre liescriguí a Lenin:302