la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiDecretem que el ciutadà Lev Davidovitx Trotski siga expulsat del territori de la Uniódels Soviets.”Quan més tard m’exigiren rebut d’aquella comunicació, el redactí en els termessegüents:“El decret, criminal en el fons i il·legal en la forma, del GPU, m’ha estat notificat ambdata 20 de gener de 1929.”I dic que el decret és criminal perquè m’acusa, sabent que falta a la veritat, d’haverestat preparant un moviment armat contra els soviets. Però, a més aquesta fórmula de què esvalia Stalin per a cohonestar la meua deportació vènia a soscavar de la manera més perversael mateix poder soviètic. Perquè, si fos veritat que l’oposició acabdillada pels elements de laRevolució d’Octubre, pels constructors de la República dels Soviets i de l’Exèrcit Roig,preparava l’enfonsament per les armes del poder soviètic açò bastaria per si sol per a posar aldescobert la situació catastròfica del país. Però, per fortuna, la fórmula trobada pel GPU ésuna descarada invenció. La política seguida per l’oposició no prepara, ni ha preparat mai, capmoviment armat. Tots els que hi som part estem plenament convençuts de la profundavitalitat i de la gran capacitat d’adaptació de règim soviètic. El camí que ens hem traçat és elde les reformes interiors.Quan demaní que em digueren quan i on se m’havia desterrat, se’m contestà que açòm’ho diria, abans d’abandonar el territori de la Rússia europea, un agent del GPU, que veniaa la nostra trobada. Tot l’endemà el passàrem empaquetant febrilment les nostres coses, queeren quasi exclusivament llibres i originals. Advertiré de passada que els agents del GPU noem mostraven cap gènere d’hostilitat, sinó ben al contrari. A l’alba del dia 22 m’asseguí ambla meua muller, el meu fill i l’escorta en l’autobús, que ens portà per un camí llis i cobert deneu fins al port, pel que havíem de remuntar les muntanyes del Kurdai. Al port ens trobàremamb una tempestat de neu i el vent ens barrava el pas. El potent tractor que havia de traure’nsdel tràngol, s’enfonsava fins al coll a la neu, amb els set automòbils que havia d’arrossegar.Durant la tempestat es quedaren gelats al port set homes i un bon grapat de cavalls.Haguérem de transbordar a uns quants trineus i empràrem més de set hores a recórrer unstrenta quilòmetres. Al llarg del camí devastat es veien emergir de la neu molts trineus amb lesllances cap amunt, amb carregaments per al ferrocarril de Sibèria al Turquestan, que estavaen construcció, molts carros-tancs de petroli. Els homes i els cavalls havien sortit fugint de lanevada que s’apropava, a refugiar-se als poblats de kirguisos més pròxims.Després de passar el port, tornàrem a pujar a un automòbil i en Pixpek prenguérem eltren. Els periòdics de Moscou que ens sortien a l’encontre anaven preparant a l’opinió oficialper a rebre la notícia de la deportació a l’estranger dels cabdills de l’oposició. Al districted’Aktiubinsk ens comuniquen que el punt de destí per a la meua deportació ésConstantinoble. Demane que em deixen veure dues persones de la meua família: al meu fillpetit i la meua nora, que estan a Moscou. Els porten a l’estació de Riask i els sotmeten almateix règim que a nosaltres. El nou enviat del GPU, Bulanov, intenta convèncer-me delsgrans avantatges de Constantinoble, que jo refuse resoludament. Bulanov conferència pel fildirecte amb Moscou. A Moscou ho han previst tot; l’única cosa que no han previst és que jopuga negar-me a passar voluntàriament la frontera. El tren, a què han fet variar de direcció, esposa pesadament en moviment i va a detenir-se en una via morta, junt amb una petita estaciósolitària, on mor entre dues travesses. Així passen diversos dies, un rere l’altre. Els munts dellandes buides de conserva entorn del tren van en augment. Els corbs i les graules vénen en398