la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskidescontents. Stalin era, ja aleshores, l’encarregat de dirigir aquestes maquinacions darrere delteló. Plovien queixes sobre la maldestra política seguida en els assumptes de guerra, sobre laprotecció dispensada per mi als especialistes, sobre el règim de crueltats a què sotmetia elscomunistes, etc., etc. Aquells generals postergats i aquells mariscals rojos frustrats, enviaveninforme rere informe sobre com de ruïnosos eren els plans estratègics de l’alt comandament,sobre la política de sabotatge seguida per aquest i moltes coses més per l’estil.Lenin estava massa absorbit pels problemes de direcció, per a poder fer viatges alsfronts i aprofundir en la tasca diària del departament de guerra. Jo em passava al front lamajor part del temps, i això facilitava la tasca als intrigants i delators. Era natural que els seusclamors insistents despertaren de tant en tant un cert desassossec en Lenin. Sempre que veniaa Moscou, trobava diversos dubtes i preguntes en ell. Però ens bastava mitja hora deconversa, per a restablir la comprensió mútua i l’absoluta solidaritat. Als dies dels nostresfracassos al front oriental, quan Koltxak s’apropava al Volga, Lenin, durant la sessió delConsell de Comissaris del Poble, a la que jo havia anat directament des del tren, em passàaquesta esquela:“No li sembla a vostè, potser, que hauríem de prescindir de tots els especialistes,sense excepció, i posar a Lasxevitx de general en cap al capdavant de tots els exèrcits?”Lasxevitx era un vell bolxevic, que en la guerra “alemanya” havia assolit el grau desotsoficial. Li contestí en el mateix, tros de paper:“Deixem-nos de ximpleries!”Lenin, en llegir allò, em mirà amb els seus ulls astuts, de baix a dalt, amb un gestespecial i força expressiu, com si volgués dir-me: què durament em tracta vostè! En realitat,Lenin agradava d’aquestes contestacions brusques que no deixen lloc a dubte. En acabar lasessió, ens reunírem. Lenin em demanà notícies del front.-Em preguntava vostè si no convindria que separàrem tots els antics oficials. Sapvostè quants serveixen ara en el nostre exèrcit?-No, no ho sé.-Quants, aproximadament, calcula vostè?-No en tinc ni idea.-Doncs no baixaran de trenta mil. Per cada traïdor hi haurà cent persones segures i percada trànsfuga dos o tres caiguts al camp de batalla. Per qui vol vostè que els substituïm?Als pocs dies, Lenin pronunciava un discurs sobre els problemes que plantejava lareconstrucció socialista de l’estat, en el que digué, entre d’altres coses, el següent:“Quan fa poc de temps el camarada Trotski em digué, concisament, que el nombred’oficials que servien en el departament de guerra ascendia a diverses dotzenes de milers,comprenguí, d’una manera concreta, on rau el secret de posar al servei de la nostra causal’enemic [...] i com és necessari construir el comunisme utilitzant les pròpies rajoles que elcapitalisme tenia preparades contra nosaltres.”317