la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskide les seues jugades i la seua falta de comprensió de la psicologia de l’adversari em causavensorpresa.Acudí, no sense una excitació prou forta i desagradable, a la primera reunió amb elsdiplomàtics. En el vestíbul, junt amb el guarda-roba, m’ensopeguí amb Kühlmann. No elconeixia. Se’m presentà ell mateix, afegint, d’improvís, que “estava molt content” que johagués vingut, perquè “sempre era millor tractar directament amb el senyor que no amb elsseus enviats”. No hi havia més que mirar-lo a la cara per a comprendre com n’estava desatisfet d’aquesta “fina” jugada, adreçada a la psicologia d’un parvenu. A mi, allò em féu lasensació d’haver aixafat en un toll de fang. Fins i tot fiu instintivament un pas enrere.Kühlmann comprengué de seguida que havia comès una espifiada, s’estirà un poc i adoptàimmediatament un continent sec. Però açò no fou obstacle perquè a presència meua repetís lamateixa maniobra amb el cap de la delegació turca, un vell diplomàtic cortesà. En presentarmeals seus col·legues, i després de fer-ho amb el turc, esperà que aquest s’hagués allunyat unpoc, per a dir-me, en to de confidència, però en veu el prou alta perquè l’altre ho escoltés:-És el millor diplomàtic d’Europa.Quan li ho contí a Ioffe, aquest es posà a riure, i em digué:-El mateix em digué, quan me’l presentaren la primera vegada.260