la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskiperill la seua magnificència fugaç. Aquell camí que calia recórrer fins a la cantina del ComitèExecutiu era un Calvari.A la cantina ens repartien te i pa negre untat de sagí amb formatge o caviar roig de gragros, del que n’hi havia en abundància a l’Smolni, com més tard al Kremlin. A mig dia, ensdonaven sopa de cols i un pedacet de carn. L’encarregat de la cantina del Comitè Executiuera el soldat Grafov. Quan més creixia la campanya de difamació contra nosaltres i Lenin, aqui havien decretat espia alemany, havia de romandre amagat en una tenda de campanya,advertí que Grafov procurava escollir per a mi el got de te més calent i el panet més farcit.Era evident que aquell home simpatitzava amb els bolxevics, encara que voldria ocultar-hoals seus superiors. Continuí observant. Grafov no estava a soles. Tot el personal subaltern del’Smolni, porters, correus sentinelles, s’inclinaven de la nostra banda. Llavors comprenguíque teníem fet la meitat del camí. Però de moment, només la meitat.La premsa menava contra els bolxevics una campanya sense igual en allò que feia amalignitat i vilania, que només havia d’ésser superada anys més tard per la sostinguda perStalin contra l’oposició. Lunatxarski féu al juliol algunes declaracions un tant equívoques quela premsa, no sense raó, interpretà en el sentit que se separava dels bolxevics. No faltarenperiòdics que m’atribuïren també a mi declaracions del mateix tenor. El dia 10 de juliol dirigíal Govern Provisional una lletra en què em mostrava plenament solidaritzat amb Lenin i queacabava amb les paraules següents“No hi ha cap raó perquè se m’excloga d’aqueix decret pel qual es dóna ordre dedetenció contra Lenin, Zinoviev i Kamenev... No hi ha cap raó, tampoc, per a dubtar que josiga un enemic tan irreconciliable com aqueixos camarades de tota la política del GovernProvisional.”Els cavallers ministres van traure la conseqüència lògica i inevitable d’aquella carta iem van manar detenir com a agent dels alemanys.Al maig, quan Tseretelli muntava en còlera contra els marins i manava desarmar elsartillers de la Marina, li predí que no estava llunyà el dia en què hauria d’acudir a aquellsmateixos marins cercant-hi refugi contra el general que preparés la soga per a la revolució. Enefecte: al mes d’agost aquest general aguaitava el cap en la persona de Kornilov. Tseretelliimprecà l’ajuda dels mariners de Kronstadt, i aquests no se la negaren; el creuer Aurorafondejà en les aigües del Neva. Jo haguí d’observar, ja a través dels barrots de la cel·la, com iamb quanta rapidesa es realitzava la meua predicció. Els mariners de l’Aurora enviaren unacomissió a la presó a parlar amb mi, a l’hora de les visites, per a que els aconsellés si haviende protegir el Palau d’Hivern o prendre’l per assalt. Els recomaní que abans de liquidarKerenski llevaren del mig Kornilov.-No hi perdérem res -els diguí.-Creu vostè...?-N’estic segur!La meua muller anà a visitar-me a la presó amb els xics, que ja havien tingut temps,llavors, a formar-se una experiència política pròpia. Els xicots estaven passant l’estiu alcamp, amb la família de V., un comandant retirat, amic nostre. En aquesta casa solien reunirseprou visites, oficials la majoria d’ells, que entre glopet i glopet, malparlaven al seu gust226