la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiEm recorde que, als dos o tres dies d’haver pres el poder, entrí al matí en unahabitació de l’Smolni, i em trobí en presència de Vladimir Ílitx, de Lev Davidovitx, deDzerzinski (si mal no recorde), de Ioffe i molts d’altres. Tenien tots unes cares pàl·lides,grogues, de no dormir; els ulls, unflats; els colls, bruts; l’habitació estava plena de fum. Alvoltant d’una taula, a la que estava assegut no sé qui, s’apinyava una multitud esperant ordres.Lenin i Trotski estaven rodejats de gent. Feia la sensació que transmetien les ordres com asomnàmbuls. Els seus moviments, les seues paraules, semblaven surar en un món llunàtic, desomni, i per un moment em semblà que jo mateixa estava somiant, que tot allò que veia no eraveritat i que la revolució no podia triomfar si “ells” no dormien tot el que necessitaven i escanviaven de coll; sobretot açò, perquè aquell estat d’insomni anava, no sé per què,íntimament associat a la impressió que donava veure’ls amb semblants colls. Em recorde que,alguns dies després, trobí Maria Ílinitxna, la germana de Lenin, i li recomaní precipitadamentque procurés que Vladimir Ílitx es canviés de seguida el coll de la camisa.-Sí, sí! -em contestà ella rient-. També als meus ulls havia perdut ja la seuaimportància torturadora allò del coll net.”El poder està en les nostres mans, com a mínim en Petrograd. Lenin no ha tinguttemps encara a canviar de coll. En aquella cara, morta de fatiga, vetllen els ullets d’Ílitx. I elsullets em miren afectuosament, cordialment, expressant amb una escairada perplexitat lasimpatia interior.-No sé si li passarà a vostè -em diu, com dubtant-; però..., així tan de sobte, el poder,tot just sortits de la persecució i la il·legalitat...-es detingué, cercant l’expressió adequada, isobtadament canvià a l’alemany, rematant la frase-, li dóna a hom el vertigen!I, acompanyant amb el gest la paraula, descrigué amb la mà un moviment de rotació.Ens miràrem l’un a l’altre, i en les nostres cares aguaità, quasi imperceptible, unsomriure. No duraria tot allò més enllà de dos minuts. No hi hagué més: immediatamentpassàrem a parlar dels assumptes pendents.Cal formar el govern. Estem reunits uns quants membres del comitè central. Unasessió fugaç al racó d’una sala.-I com anem a anomenar-lo? -exclamà Lenin, reflexionant en veu alta-. Tot menysministres, que és un nom repugnant i gastat.-Per què no... comissaris? -intervinguí jo-. El pitjor és que hi ha ja massa comissaris.Però podríem posar “Alts Comissaris”... Encara que no: això de “Alts” sona malament.Diguem “comissaris del poble”.-Comissaris del Poble? Sí, no està malament –assentí Lenin-. I al govern, en conjunt?-Soviet, naturalment, soviet... El “Soviet dels Comissaris del Poble” em sembla quequeda bé.-Sí -repetí Lenin-: el “Soviet dels Comissaris del Poble”... Magnífic! Açò fa olorformidablement a revolució!...240