la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskimeua actuació política les consideracions personals no han exercit mai cap paper. Però enaquella lluita gegantina que estàvem sostenint era massa el que havíem de guanyar o perdre,perquè tingués contemplacions. I moltes vegades, quasi a cada pas, sense adonar-me, haviad’aixafar a aquest o aquell el cor dels seus prejudicis personals, de les seues amistats o delseu amor propi. Stalin anava darrere, reunint atentament tots els cors dolorits, perquèdisposava del temps i de l’interès necessaris per a tal empresa. Des d’aquelles jornades, elscabdills de Tsaritsin foren altres instruments de més en les seues mans. Tan prompte comLenin es posà malalt, Stalin aconseguí, per mediació dels seus camarades, que Tsaritsincanviés de nom, passant a anomenar-se Stalingrad. La massa de la població no té ni la mésremota idea del que el nou nom significa. I si avui Voroxilov forma part del buró polític, seràsegurament (no veig una altra raó que ho explique) perquè l’any 1918, l’obliguí a sotmetre’sal poder central, sota pena de enviar-lo a Moscou escortat.El dia 4 d’octubre de 1918 comuniquí a Sverdlov i a Lenin el següent, pel fil directe,des de Tambov:“Insistisc categòricament en la necessitat de destituir Stalin. El front de Tsaritsinsegueix insegur, tanmateix la seua superioritat de forces. A ell [a Voroxilov] el deixe degeneral en cap del Desè Exèrcit [era el de Tsaritsin sota la condició que se sotmeta a lesordres de l’alt comandament del front sud. Fins avui, els de Tsaritsin no han enviat a Koslovun sol comunicat respecte a les seues operacions. Els he donat ordre que comuniquen duesvegades al dia els moviments de les seues tropes i els resultats del servei d’espionatge. Sidemà no tinc notícies, lliuraré Voroxilov a un consell de guerra i ho faré saber així en l’ordredel dia que done a les tropes. Hem d’aprofitar per a l’atac el poc de temps que queda fins alstemporals de pluges de tardor que tanquen tots els camins, el mateix a cavall que a peu. Per anegociacions diplomàtiques no disposem ara de temps.”Stalin fou destituït. Lenin sabia àmpliament que jo no em deixava guiar més que perconsideracions objectives. Clar està que, fins i tot comprenent-ho així, es preocupava tambéde minorar en la mesura que es puga el conflicte i amortir les desavinences. El dia 23d’octubre, em dirigia a Balaxov les línies següents:“Avui ha arribat Stalin amb la notícia de tres grans victòries, assolides per les nostrestropes prop de Tsaritsin [aquelles “victòries” no tenien, en realitat, més que una importànciamerament episòdica]. He convençut Voroxilov i Minin, als qui té per col·laboradors moltvaluosos i insubstituïbles, que no se’n vagen, sinó que se sotmeten a les ordres delcomandament central; l’únic motiu que tenen de descontent és, segons el que ell m’ha dit, queno els envien, o que tarden a arribar, els cartutxos i granades, la qual cosa pot (diu) ésser laruïna d’aquell exèrcit caucàsic, compost per dos-cents mil homes i en excel·lent disposició.[Aquest exèrcit partisà s’enfonsà al primer atac i resultà ésser completament inepte per a lalluita].”“Stalin desitjaria poder treballar al front sud [...] perquè confia que sobre el treballpodrà demostrar l’exactitud de les seues opinions [...] En comunicar a vostè totes aquestesdeclaracions d’Stalin, li pregue que hi medite i em conteste, primer, si està disposat a tenir unaentrevista personal amb ell, per a la qual cosa s’encarregaria de cercar-lo; i segon, si vostècreu possible eliminar, davall determinades condicions concretes, els antics fregaments iorganitzar la tasca en comú, cosa que ell desitja vivament. Pel que a mi respecta, entenc quecal trobar aplicació a tots els elements i arribar a una col·laboració amb Stalin. Lenin.”Em mostrí disposat per complet a acceptar aquesta fórmula, i Stalin fou designat per aocupar un lloc en el consell revolucionari de guerra del front sud. Però de la transacció no en314