la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotski-Com més pretenguen apropar-se a nosaltres, més dur cal pegar-los -digué Lenin rientde bona gana i amb ànim visible d’irritar Vera Ivanovna.-Home, és curiós! -exclamà Vera, indignada-. De manera que si ens tendeixen la mà,anem a contestar-los amb una pallissa?En aquesta qüestió, que amb el temps anà adquirint extraordinària importància, joestava plenament identificat amb Lenin.A la tardor de 1904, en plena campanya dels banquets liberals, ficada en uncompromís a penes iniciada, formulí aquesta pregunta: “I ara?” I la vaig contestar de lamanera següent:“La solució només pot venir d’una vaga general, a la que seguirà necessàriamentl’aixecament del proletariat que posant-se al cap del poble plantege la batalla al liberalisme.”Açò aprofundí les diferències que ja em separaven dels menxevics.El 23 de gener de 1905 tornava a Ginebra d’un viatge de conferències, fatigat iesquena-romput, després de passar tota una nit al tren sense dormir. Comprí un periòdic. Icom s’hi parlava en futur de la processó obrera davant el Palau d’Hivern, en deduí que nos’havia celebrat. No em fixí que el periòdic era del dia anterior. Com a les dues horesd’arribar, em presentí a la Redacció d’Iskra, on trobí Martov enormement excitat.-Què, no s’ha celebrat, veritat? -li preguntí.-Com que no s’ha celebrat? -exclamà apassionadament, girant-se vers mi-. Hempassat tota la nit al cafè, llegint els telegrames que arribaven. No n’està vostè assabentat?Llija, Llija, Llija... -i m’allargà el periòdic.Recorreguí les primeres deu línies de la informació telegràfica sobre el “diumengesagnant”, i sentí que una confusa onada com de foc m’envaïa.Era impossible continuar vivint a l’estranger. Des del congrés havia trencat lesrelacions amb els bolxevics. Tampoc m’unia ja als menxevics cap lligam d’organització. Noem quedava, doncs, un altre camí que arreglar-me-les com pogués. Obtinguí un passaportamb l’ajuda dels estudiants i sortí cap a Munic acompanyat de la meua dona, que havia tornata l’estranger a la tardor. Ens allotjàrem a casa de Parvus. Aquest llegí amb gran atenció, enl’original, el meu treball sobre el desenvolupament dels successos fins al 9 de gener, i lesseues impressions no podien ésser més falagueres.-El que ha passat no ha fet més que confirmar en un tot aquests pronòstics. Ara janingú pot dubtar que no cap un altre mètode fonamental de lluita que la vaga general. El 9 degener representa la primer vaga política del nostre país, tanmateix que estigués organitzadadavall la sotana d’un popa. Cal fer veure la gent que la revolució russa pot portar al poder ungovern obrer democràtic.Tals són les idees que Parvus desenrotllà en el pròleg que féu al meu opuscle.Parvus era, indiscutiblement, una de les figures més notables entre els marxistes de lesacaballes del segle passat i començaments del present. Dominava perfectament el mètode del125