12.07.2015 Views

la meua autobiografia

la meua autobiografia

la meua autobiografia

SHOW MORE
SHOW LESS
  • No tags were found...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

La <strong>meua</strong> vidaLev TrotskiEn realitat, no puc queixar-me de les presons ni del temps que m’hi feren romandre.Foren, per a mi, una excel·lent esco<strong>la</strong>. En abandonar <strong>la</strong> cel·<strong>la</strong> individual, ben tancada itapiada, on m’havien reclòs a <strong>la</strong> fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, tinguí un lleu sentiment depena; era tan tranquil·<strong>la</strong>, tan monòtona, tan silenciosa, tan apropiada per als treballs del’esperit aquel<strong>la</strong> cel·<strong>la</strong>! En canvi, <strong>la</strong> presó preventiva era un rusc d’homes i de soroll, on hihavien no pocs condemnats a mort; el terrorisme i els colps de mà armada sacsaven el paísper tot arreu. El règim carcerari era, gràcies a <strong>la</strong> primera Duma, prou liberal. Les cel·les no estancaven durant el dia, i els presos sortien junts a passejar al pati. Ens passàvem horessenceres jugant al gambirot, entusiasmats. Els condemnats a mort saltaven i doblegavenl’esquena com els altres. La <strong>meua</strong> dona venia a visitar-me dues vegades a <strong>la</strong> setmana. Elsvigi<strong>la</strong>nts de guàrdia, que veien passar-nos lletres i originals, feien com qui no ho veu. Hihavia u, ja un home d’edat, que era amb nosaltres especialment amable. Em pregà que lidediqués un llibre i una fotografia.-Tinc filles estudiantes! -em digué a cau d’orel<strong>la</strong>, entusiasmat, fent-me l’ullet amb airede misteri.Torní a trobar-me amb ell després del triomf de <strong>la</strong> revolució, i fiu per ell el que podiafer-se en aquells anys de fam.Parvus solia passejar al pati en companyia del vell Deutsch. De tant en tant, jo m’hiunia també. Hi ha una fotografia en què apareixem els tres a <strong>la</strong> cuina de <strong>la</strong> presó. Deutsch,infatigable sempre, p<strong>la</strong>nejava una evasió col·lectiva; no li fou difícil convèncer Parvus, i féuesforços per convèncer-me també a mi. Però jo em neguí, perquè <strong>la</strong> importància del procésque ens esperava em temptava molt més. El p<strong>la</strong> d’evasió tenia l’inconvenient d’haver estatconfiat a més gent de <strong>la</strong> necessària. Un dia, el vigi<strong>la</strong>nt descobrí a <strong>la</strong> biblioteca de <strong>la</strong> presó, queera el centre d’operacions, tota una col·lecció de ferramentes de manyeria. Sort que <strong>la</strong>direcció de l’establiment hi tirà terra damunt, en <strong>la</strong> creença que aquelles ferramentes havienestat amagades allí pels gendarmes per a provocar un règim carcerari de major rigor. De totesmaneres, Deutsch hagué d’ajornar l’evasió per a posar-se a <strong>la</strong> feina des de Sibèria.Les divergències intestines que existien al si del partit s’aguditzaren després de <strong>la</strong>derrota de desembre. La dissolució de <strong>la</strong> Duma posà de nou sobre el tapet tots els problemesde <strong>la</strong> revolució. A ells dediquí un opuscle de caràcter tàctic, que Lenin publicà en unaeditorial bolxevic. Els menxevics ja es batien en retirada en tota <strong>la</strong> línia. No obstant això, a <strong>la</strong>presó les diferències entre les fraccions no eren tan acusades ni tenien <strong>la</strong> duresa del carrer.Així, poguérem posar-nos a redactar un treball col·lectiu sobre el soviet de Petrograd, en quècol·<strong>la</strong>boraren encara els menxevics.El dia 19 de setembre, en plena lluna de mel dels tribunals camperols instituïts perStolypin, començaren les vistes de <strong>la</strong> causa contra els diputats del soviet. El pati del’audiència en què se celebrava <strong>la</strong> vista i tots els carrers adjacents esdevingueren un vertadercampament militar. Fou mobilitzada tota <strong>la</strong> policia de Sant Petersburg. No obstant això, <strong>la</strong>vista en si es menà amb re<strong>la</strong>tiva llibertat; <strong>la</strong> reacció triomfant apuntava a inutilitzardefinitivament Witte, deixant que aparegués ben al descobert el seu “liberalisme” i les alesque havia deixat prendre a <strong>la</strong> revolució. Havien estat citats uns quatre-cents testimonis, delsquals comparegueren i dec<strong>la</strong>raren més de dos-cents. Per les estrades hi desfi<strong>la</strong>ren durant unmes, i foren reconstruint, tret a tret, l’actuació del soviet obrer i les incidències totes d’aquellperíode, sota un foc granejatge de preguntes que els formu<strong>la</strong>ven els jutges, el fiscal, <strong>la</strong>defensa i els acusats (sobre tot els acusats), una multitud de persones: obrers, fabricants,140

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!