la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiEn realitat, no puc queixar-me de les presons ni del temps que m’hi feren romandre.Foren, per a mi, una excel·lent escola. En abandonar la cel·la individual, ben tancada itapiada, on m’havien reclòs a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, tinguí un lleu sentiment depena; era tan tranquil·la, tan monòtona, tan silenciosa, tan apropiada per als treballs del’esperit aquella cel·la! En canvi, la presó preventiva era un rusc d’homes i de soroll, on hihavien no pocs condemnats a mort; el terrorisme i els colps de mà armada sacsaven el paísper tot arreu. El règim carcerari era, gràcies a la primera Duma, prou liberal. Les cel·les no estancaven durant el dia, i els presos sortien junts a passejar al pati. Ens passàvem horessenceres jugant al gambirot, entusiasmats. Els condemnats a mort saltaven i doblegavenl’esquena com els altres. La meua dona venia a visitar-me dues vegades a la setmana. Elsvigilants de guàrdia, que veien passar-nos lletres i originals, feien com qui no ho veu. Hihavia u, ja un home d’edat, que era amb nosaltres especialment amable. Em pregà que lidediqués un llibre i una fotografia.-Tinc filles estudiantes! -em digué a cau d’orella, entusiasmat, fent-me l’ullet amb airede misteri.Torní a trobar-me amb ell després del triomf de la revolució, i fiu per ell el que podiafer-se en aquells anys de fam.Parvus solia passejar al pati en companyia del vell Deutsch. De tant en tant, jo m’hiunia també. Hi ha una fotografia en què apareixem els tres a la cuina de la presó. Deutsch,infatigable sempre, planejava una evasió col·lectiva; no li fou difícil convèncer Parvus, i féuesforços per convèncer-me també a mi. Però jo em neguí, perquè la importància del procésque ens esperava em temptava molt més. El pla d’evasió tenia l’inconvenient d’haver estatconfiat a més gent de la necessària. Un dia, el vigilant descobrí a la biblioteca de la presó, queera el centre d’operacions, tota una col·lecció de ferramentes de manyeria. Sort que ladirecció de l’establiment hi tirà terra damunt, en la creença que aquelles ferramentes havienestat amagades allí pels gendarmes per a provocar un règim carcerari de major rigor. De totesmaneres, Deutsch hagué d’ajornar l’evasió per a posar-se a la feina des de Sibèria.Les divergències intestines que existien al si del partit s’aguditzaren després de laderrota de desembre. La dissolució de la Duma posà de nou sobre el tapet tots els problemesde la revolució. A ells dediquí un opuscle de caràcter tàctic, que Lenin publicà en unaeditorial bolxevic. Els menxevics ja es batien en retirada en tota la línia. No obstant això, a lapresó les diferències entre les fraccions no eren tan acusades ni tenien la duresa del carrer.Així, poguérem posar-nos a redactar un treball col·lectiu sobre el soviet de Petrograd, en quècol·laboraren encara els menxevics.El dia 19 de setembre, en plena lluna de mel dels tribunals camperols instituïts perStolypin, començaren les vistes de la causa contra els diputats del soviet. El pati del’audiència en què se celebrava la vista i tots els carrers adjacents esdevingueren un vertadercampament militar. Fou mobilitzada tota la policia de Sant Petersburg. No obstant això, lavista en si es menà amb relativa llibertat; la reacció triomfant apuntava a inutilitzardefinitivament Witte, deixant que aparegués ben al descobert el seu “liberalisme” i les alesque havia deixat prendre a la revolució. Havien estat citats uns quatre-cents testimonis, delsquals comparegueren i declararen més de dos-cents. Per les estrades hi desfilaren durant unmes, i foren reconstruint, tret a tret, l’actuació del soviet obrer i les incidències totes d’aquellperíode, sota un foc granejatge de preguntes que els formulaven els jutges, el fiscal, ladefensa i els acusats (sobre tot els acusats), una multitud de persones: obrers, fabricants,140