la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotski-I per què no? -insistia Lenin-. No estava vostè al capdavant del soviet de Petrograd,que s’ha apoderat del poder?Demaní que es rebutgés la petició sense discutir-la, i així es féu. El dia 1er denovembre, en el transcurs d’un d’aquells renyits debats del comitè del partit de Petrograd,Lenin exclamà:-No hi ha millor bolxevic que Trotski.Aquestes paraules, en boca de Lenin, tenien una certa importància. No en va l’acta dela sessió en què es pronunciaren segueix gelosament sostreta a la publicitat.La conquesta del poder em plantejava a mi, entre altres, la qüestió de la tasca quepogués exercir en el govern. És curiós, que mai se m’hagués acudit pensar-hi. Malgratl’experiència de 1905, no se m’havia passat mai pel cap associar el demà amb el problemadel govern. El meu somni, des de la meua més primerenca joventut, ja des de la meuainfància, era arribar a ésser escriptor. Més tard, sotmetí els meus treballs d’escriptor i tota laresta a la tasca revolucionària. El problema de la conquesta del poder pel nostre partit nos’esborrava de les meues preocupacions. Dotzenes i centenars de vegades escriguí i parlísobre el programa que havia de desenvolupar el govern revolucionari. I, no obstant això, niuna sola vegada m’acudí al cap l’acció personal que, des del poder, pogués realitzar jo. Larealitat m’agafava desprevingut. Després de triomfar el nostre moviment intentí quedar-mefora dels quadres del govern, i proposí que se m’encarregués de la direcció de la premsa delpartit. És possible que aquest intent nasqués, en certa manera, de la depressió nerviosaproduïda pel triomf. Els mesos anteriors havien estat per a mi un constant esforç, encaminat apreparar la caiguda del règim. Totes les meues fibres estaven en tensió. Lunatxarski contàllavors en algun periòdic que jo feia, per aquells dies, la impressió d’una pila elèctrica: “Apenes se’l tocava, produïa una descàrrega.” El 7 de novembre quedà resolt tot. Sentí el mateixdesig que el cirurgià en acabar una operació difícil i perillosa: el desig de rentar-se les mans,de rentar-se la brusa i posar-se a descansar. Lenin, en canvi, acabava de sortir del seuamagatall, on, durant tres mesos i mig, l’havia turmentat l’allunyament de tota tasca pràcticaimmediata de direcció. La meua ànsia de retirar-me, encara que només fos per algun temps,entre bastidors era vertaderament gran. Però Lenin no em permeté ni que en parlés. Insistia enel fet que no tenia altre remei que posar-me al capdavant dels assumptes interiors, perquè elmés important ara era menar la batalla a la contrarevolució. Jo el contradiguí, adduint-hi,entre altres arguments, el problema de raça, perquè semblava que no pagava la pena posar enmans de l’enemic l’arma que suposava la meua estirp jueva. Lenin, en escoltar allò, quasis’indignà:-¿De manera que hem fet una gran revolució internacional perquè surta vostè ara ambaqueixes minúcies?A propòsit d’aquest tema, creuàrem, mig seriosament i mig de broma, les paraulessegüents:-La revolució no cal dubtar que és gran; però no ha acabat, ni de bon tros, amb elsimbècils -responguí jo.-I què, vol vostè que ens pleguem a la seua voluntat? -em replicà ell.242