la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotski“Aïllat en aquella aldea siberiana, Trotski no parà fins que penetrà en tots els detallsde la vida pobletana. A la primera cosa que consagrà la seua atenció fou a l’organitzacióadministrativa de l’aldea a Sibèria.“En una sèrie de correspondències enviades al periòdic, traça una pintura brillantd’aquesta organització... [i més endavant] Al seu voltant Trotski no veia més que l’aldea.Patia amb les seues misèries. L’oprimia aquella tenebra i aquella absència de tot dret.”Iaroslavski acabava demanant que els meus articles sobre l’aldea passaren a lesantologies. I açò ocorria al febrer de 1923, és a dir, en el mateix mes en què s’inventava laversió de la meua indiferència davant els problemes del camp. El que ocorria era que l’autord’aqueix article es trobava, aleshores, a Sibèria i no podia, per aquest motiu, estar iniciat en elnou rumb que prenia el “leninisme”.L’última mostra que exhibiré procedeix del mateix Stalin. Ja quan se celebrà el primeraniversari de la Revolució d’Octubre, publicà un article que no tenia més finalitat que atacarmeveladament. Per a explicar-s’ho, cal recordar que durant el període de preparació de laRevolució d’Octubre, Lenin hagué d’amagar-se a Finlàndia, que Kamenev, Zinoviev, Rikov iKalinin s’oposaven a l’aixecament armat, i que de Stalin no hi havia ésser vivent que poguésdonar la menor notícia. El resultat de tot açò fou que el partit associà al moviment d’octubremolt principalment al meu nom. Doncs bé; en el primer aniversari, Stalin procurava dissiparaquesta idea, contraposant la direcció col·lectiva del comitè central a la meua. No obstantaixò, per a donar un cert aire de justificació a les seues paraules, es veia obligat a escriure elque segueix:“Tota la tasca pràctica de preparació del moviment estigué directament a càrrec delpresident del soviet de Petrograd, Trotski. I pot hom afirmar amb absoluta seguretat que si laguarnició es passà tan ràpidament al costat dels soviets i els treballs del Comitè Revolucionaride Guerra s’organitzaren tan encertadament, el partit ho deu, molt en primer terme, alcamarada Trotski.”Que Stalin escrigués en tals termes s’hi devia, purament i exclusiva, a què aleshoresfins i tot a ell se li feia impossible escriure altrament. Havien de passar diversos anys defuriosa batuda perquè Stalin pogués atrevir-se a dir en veu alta: “ni en el partit ni en laRevolució d’Octubre tingué ni en pogué tenir el camarada Trotski cap paper important...”Quan algú li féu notar la contradicció, s’hi limità a contestar amb una tosca grolleria.El “trio” no podia enfrontar-se amb mi en res. Per això la seua tàctica era enfrontarmeamb Lenin. Però per a açò calia que Lenin es veiés privat de tota possibilitat d’enfrontarse,al seu torn, amb el “trio”. En d’altres paraules, la campanya preparada pel “trio”, per aarribar a un final victoriós, necessitava que Lenin estigués desnonat o embalsamat ja almausoleu. Tampoc, però, açò bastava. Calia que jo m’allunyés del front de combat mentredurava la campanya. També açò ho assoliren, a la tardor de 1923.Jo no faig ací filosofia de la història, sinó que em limite a relatar la meua vida sobre elfons dels esdeveniments, amb què estigué relacionada. Però deixar de fer notarincidentalment amb quina gelosia allò fortuït es posa sempre al servei d’allò racional. Parlanten termes generals, allò que ocorre és que el fons racional de tot el procés històric esreflecteix i descompon en una sèrie de fets casuals. Usant termes de biologia, podríem dir queles lleis racionals de la història es van realitzant a través d’una selecció natural de casualitats.351