la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiEn les temptatives més recents que ha vingut fent la fracció d’Stalin per a defensar-secontra les forces palesament termidorianes, no ha fet més que alimentar-se de les despullesespirituals de l’oposició. La fracció governant no té cap talent original. La campanya contral’esquerra la priva de qualsevol equilibri. La política pràctica que segueix no té eix, és falsa,contradictòria, trasbalsada. La sorollosa croada contra el perill dretà no és, en les seues tresquartes parts, més que una campanya aparent, principalment encaminada a dissimular davantles masses la guerra d’extermini (aquesta sí que ho és) que s’està menant contra els leninistes.La burgesia del món sencer i els menxevics de tots els països han declarat, a l’uníson, queaquesta era una guerra santa. Fa ja molt de temps que aquests jutges han sancionat “el drethistòric” que assisteix a Stalin.Sense aquesta política, cega, poruga i mesquina, d’adaptació a la burocràcia i a lapetita burgesia, la situació dels treballadors en el dotzè any de la dictadura proletària seriaincomparablement més pròspera; la situació militar incomparablement més forta i segura, laInternacional Comunista ocuparia altres posicions i no hauria de retrocedir, pas a pas, com hofa, davant la socialdemocràcia venal i traïdora.La irremeiable impotència a què es veu reduïda l’administració, sota les seuesaparences externes de poder, està en no saber allò que fa. I allò que fa, en realitat, és complirel mandat de les classes enemigues. No pot recaure maledicció històrica major sobre el capd’un grup governant, que, nascut de la revolució, no fa més que minar-la.La gran força històrica de l’oposició, tanmateix tota la seua aparent feblesa externa imomentània, està a saber polsar el procés històric universal, en no perdre de vista la dinàmicade les forces de classe, a saber preveure i preparar conscientment el dia de demà. Renunciar ala nostra activitat política equivaldria a renunciar a aquesta preparació del dia de demà.En amenaçar-me de canviar les meues condicions de vida i aïllar-me de tota activitatpolítica, sembla com si no se m’hagués enviat ja a una comarca situada a 4.000 quilòmetresde Moscou i a 250 quilòmetres del ferrocarril, i a una distància aproximadament igual de lafrontera en què comencen les províncies estepàries de l’occident de Xina; a una comarca enquè regnen la malària, la lepra i la pesta. Com si la fracció d’Stalin, per mitjà del seu òrganimmediat, que és el GPU, no hagués ja fet quant estava al seu abast per a aïllar-me, no ja de lavida política, sinó de tota vida en general. Els periòdics de Moscou tarden de deu dies a unmes a arribar ací, quan no més. Les lletres arriben a les meues mans, amb rares excepcions,després de passar dos o tres mesos en els calaixos del GPU i en els de la secretaria del comitècentral.Dos dels meus col·laboradors més íntims, que ho venien essent des dels temps de laguerra civil, els camarades Sermux i Posnanski, que s’havien decidit voluntàriament aacompanyar-me a la deportació foren detinguts immediatament d’arribar, ficats en un calabósamb els criminals de delictes comuns i deportats després als racons més remots del nord. Unalletra que em dirigí la meua filla, malalta de mort, a qui s’expulsà del partit i es privà detreball, trigà setanta-tres dies en arribar a les meues mans, des de l’hospital de Moscou, i quanla rebí ja no poguí contestar-la, perquè la meua filla havia mort. Una altra lletra escrita des deMoscou, en què se m’informava de la greu malaltia de la meua segona filla, expulsada tambédel partit i privada de treball, em fou lliurada fa pròximament un mes, als quaranta-tres diesd’haver estat tramesa. La majoria dels telegrames que se’ns dirigeixen preguntant per lanostra salut no arriben al punt de destí. I en iguals o pitjors condicions es té avui a milersd’impecables leninistes, que han contret amb la Revolució d’Octubre i el proletariatinternacional mèrits immensament superiors als d’aquells que ens envien a la presó i ladeportació. La reduïda fracció d’Stalin (a qui Lenin anomenà en el seu Testament “groller ideslleial”, quan encara aquestes qualitats no havien donat de si ni una centèsima part del quesón avui) trama represàlies cada vegada més greus contra l’oposició, i, al mateix temps,mitjançant els agents del GPU, intenta constantment tirar-nos al damunt tota mena de396