la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskil’estrenyien. Volgué el destí que jo estigués també vivament necessitat de calçat nou. Províles botes de Lenin, i com semblava que m’anaven a la meravella, em quedí amb elles. Fins aarribar al teatre no anà malament la cosa, però una vegada allí, començà el martiri. A latornada sofrí moltíssim; Lenin anà rient tot el camí de mi, i la seua rialla era doblement cruelen qui, com ell, havia caminat torturat durant diverses hores per la mateixa causa.Des de París recorreguí, en viatge de conferències, les colònies d’estudiants russos deBrussel·les, Lieja, Suïssa i algunes ciutats alemanyes. En Heidelberg escoltí explicar al vellKuno Fischer, però, decididament, les doctrines kantianes no m’atreien. La filosofianormativa em repel·lia d’una manera orgànica. A què llançar-se sobre una pila de fenc, quanal costat creix l’herba verda i sucosa?... La Universitat de Heidelberg era la predilecta delsestudiants russos que simpatitzaven amb l’escola idealista. Entre ells es trobava Avxentiev,que, més tard, havia d’ésser ministre de l’interior sota la presidència de Kerenski. EnHeidelberg rompí més d’una llança, lluitant ardorosament, en defensa de la dialècticamaterialista.EL CONGRÉS DEL PARTIT I L’ESCISSIÓQuan Lenin sortí a l’estranger tenia trenta anys i era ja un home format. A Rússia(igualment als cercles estudiantils que entre els primers grups socialdemòcrates i les colòniesde desterrats) s’havia destacat sempre en el primer lloc. Podia tenir consciència del seu poder,perquè tots aquells amb qui parlava o treballava se’l reconeixien. Sortí a l’estranger equipat jaamb un gran bagatge teòric i amb grans reserves d’experiència revolucionaria. En l’estrangerhavia de col·laborar amb el Grup de l’Emancipació de Treball i, sobretot, amb Plekhanov,intèrpret brillantíssim de Marx, mestre de diverses generacions, teòric, polític, publicista iorador de fama europea, relacionat amb els socialistes de tota Europa. Amb Plekhanovestaven dos grans autoritats: la Zassulitx i Axelrod. Vera Ivanovna Zassulitx tenia unapersonalitat preeminent (que no devia tan sols al seu passat heroic) perquè era una pensadorade gran agudesa i posseïa grans coneixements, principalment d’història, i una intuïciópsicològica poc comú. Vera Zassulitx servia d’element d’enllaç entre “el grup” i el vellEngels. A diferència de Plekhanov i la Zassulitx, que mantenien relacions molt estretes ambel socialisme dels països llatins, Axelrod representava dins del “grup” les idees i experiènciesde la socialdemocràcia alemanya. Aquells anys assenyalen ja el començament de ladecadència de Plekhanov. La personalitat d’aquest home decreixia al contacte amb la mateixacausa que infonia força a la de Lenin: la proximitat de la revolució. Tota l’obra de Plekhanovté un caràcter de preparació ideològica. Plekhanov era un propagandista i polèmic delmarxisme, però no un polític revolucionari del proletariat. Així que anava apropant-se larevolució, començava a perdre la fermesa en el caminar. Ell mateix havia d’adonar-se’n, id’ací la seua irritabilitat contra la gent jove.Iskra estava dirigida políticament per Lenin. El millor redactor que tenia el periòdicera Martov, que escrivia amb la mateixa facilitat i fluïdesa amb què parlava. Martov no sesentia, palesament, molt a gust al costat de Lenin, de qui era, llavors, el més íntimcol·laborador. Seguien tractant-se de tu, però les seues relacions eren ja força fredes. Martov114