la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiMarkin, era un mariner de la flota del Bàltic, artiller i bolxevic. Trigà a revelar-se,perquè el seu caràcter no era dels que usen de colzades per a posar-se en primera fila. Markinno era tampoc orador: li costava molt enfilar unes quantes paraules seguides. Era, a més, unhome tímid i retret, amb aqueix retraïment de la força replegada sobre si mateixa. Però aquesthome estava fet d’una peça, i d’un magnífic metall. Ja havia pres sota la seua custòdia lameua família, i jo no tenia ni la menor noció de la seua existència. Féu amistat amb els meusxics, als qui els obsequiava en la cantina de l’Smolni amb te i panets untats de sagí, i els teniasempre preparada alguna petita sorpresa o alegria, en aquells temps en què no n’abundaven.Venia a assabentar-se, a cada pas, de com marxaven les coses, sense que ningú advertís laseua presència. Pels xicots i per la cuinera, sabé, que vivíem rodejats d’enemics.Immediatament, es presentà a fer una visita al porter i al comitè domiciliari i, segons sembla,no fou sol, sinó acompanyat per un grup de mariners. I degué emprar arguments convincents,perquè el panorama canvià radicalment per art d’encantament. A la casa burgesa en quènosaltres vivíem la dictadura del proletariat s’implantà abans que triomfés amb la Revoluciód’Octubre. Fins a algun temps després, no sabérem que tot allò li ho devíem a Markin, amicdels xics i mariner de la flota del Bàltic.Així que el soviet de Petrograd esdevingué bolxevic, el Comitè Central Executiu,mitjançant el recolzament del propietaris d’impremtes, li robà el seu periòdic. No hi haviaaltre remei que muntar un periòdic nou i acudí a Markin. Aquest desapareixia, tornava aemergir, feia les diligències necessàries, posava en clar els seus desitjos als impressors, i alspocs dies estava al carrer el periòdic amb el títol L’Obrer i el Soldat. Markin es passava elsdies i les nits en la redacció posant les coses en ordre. Vingueren les jornades d’octubre, i lafigura robusta de Markin, amb la seua cara morena, sorgia sempre als llocs més perillosos ien els instants més crítics. Davant de mi no es presentava més que per a dir-me que totmarxava bé o per a preguntar-me si tenia algun encàrrec nou que fer-li. Markin anavaampliant a poc a poc el seu experiment; al final veié implantada la dictadura del proletariat entota la capital.El més baix que hi havia al carrer, els excrements, començaren a assaltar els granscellers de la ciutat i els seus palaus. Era indubtable que aquest perillós moviment estavadirigit entre bastidors per algú que desitjava calar foc a la revolució i exterminar-la entreflames d’alcohol. Markin veié de seguida el perill i es llençà al xoc. Organitzà la defensa delscellers, i on no era possible, els destruí. Havia hom veure’l, ficat fins al genoll amb les seuesbotes de canya en un llac de vi de qualitat que, barrejat amb cascos de vidre, corria en rierolscap al Neva, per entre la neu! Els borratxos s’abeuraven en els albellons. Markin lluità,revòlver en mà, per alliberar el nostre octubre de la plaga de l’embriaguesa. A la nit, ameraten vi, acomiadant un buquet deliciós de les millors marques, tornava a casa, on l’esperavenansiosament dos xicots. Markin reprimí l’atac alcohòlic de la contrarevolució.Quan m’encomanaren el Ministeri d’Assumptes Estrangers, semblava impossibleprendre’n possessió, dels assumptes: tot el personal del ministeri, des dels alts empleats fins ales mecanògrafes, sabotejava el nou ministre. Els armaris estaven tancats i les claus noapareixien. Cridí Markin, que semblava conèixer el secret de l’acció directa. No sé com se lesarranjà; el cas és que s’emportà detinguts, per espai de vint-i-quatre hores, dos d’aquellsdiplomàtics, i l’endemà ja estaven en el seu poder les claus. Anà a cercar-me per a lliurar-melesi perquè l’acompanyés al ministeri. Jo estava en l’Smolni molt ocupat amb els assumptesde la revolució: i heus aquí com Markin hagué d’exercir, per espai d’algun temps,extraoficialment, la cartera d’assumptes estrangers. Aviat penetrà, a la seua manera, en elmecanisme del ministeri i el començà a netejar, amb enèrgica mà, d’aquells cavallers212