la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiEn el moment en què ens disposàvem a llençar-nos a l’atac contra Wrangel, que haviaplantat el seu campament en Crimea, el dia 27 d’octubre de 1920, el periòdic de rutapublicava les següents línies meues:“El nostre tren torna a posar proa al front.“Els soldats del nostre tren lluitaren davant dels murs de Kazan, en aquelles terriblessetmanes de l’any 1918, en què ens debatíem per reconquistar el Volga. Ja fa temps queaquesta campanya quedà liquidada victoriosament. Ara, el poder dels soviets s’estén fins al’Oceà Pacífic.“Els soldats del nostre tren es cobriren de glòria davant dels murs de Petrograd...Petrogrado fou salvat, i entre els seus murs s’albergaren durant aquests últims anysnombrosos representants del proletariat universal.“El nostre tren hagué de presentar-se més d’una vegada al front occidental. La paupreliminar amb Polònia està ja signada.“Els soldats del nostre tren lluitaren en les estepes del Don, en aquells dies en quèKrasnov, i més tard Denikin amenaçaven des del sud el poder dels soviets. Els dies deKrasnov i Denikin han passat per a no tornar.“Ja només ens queda Crimea, que el govern francès ha convertit en fortalesa seua. Alcapdavant dels guàrdies blanques que formen la guarnició d’aquesta fortalesa francesa s’hitroba un general a sou, d’estirp germanicorussa, el baró Wrangel.“La gran família de camarades del nostre tren es disposa a entrar en una novacampanya. Tant de bo siga l’última!”En efecte, la campanya de Crimea fou l’última de la guerra civil. Als pocs mesos,poguérem llicenciar el cèlebre tren. Des d’ací envie una salutació fraternal a tots els que, desd’ell, lluitaren al meu costat.DEFENSA DE PETROGRADAls fronts revolucionaris de la república dels soviets lluitaven setze exèrcits. Dos mésque en la gran Revolució Francesa, que eren catorze. Cada un d’aquests setze exèrcitssoviètics té la seua història, breu però moguda. El número que portava cadascun evoca en elrecord dotzenes i dotzenes d’episodis únics. Cada exèrcit presentava la seua pròpia faç,encara que canviant, típica i viva.A l’occident de Petrograd, quasi a les seues portes, estava destacat el Setè Exèrcit.Una llarga inacció pesava sobre ell, amortint la seua vivacitat. Els millors soldats i llocs decomandament els hi haguérem de sostreure destinats a altres sectors del front, on la lluita eramés viva. Per a un exèrcit revolucionari, que no fa res sense l’esperó de l’entusiasme, la299