la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskiquè Stalin intente ni tan sols analitzar la seua política passada i obrir-se un camí cap a laposició adoptada per Lenin. Es limità a callar. Havia aguaitat massa el cap amb les seuesmalaurades orientacions en el primer mes de la revolució, i era millor amagar-se en l’ombra.No alçà la veu ni posà la ploma sobre el paper en cap part per a sortir en defensa de Lenin. Esféu a una banda i esperà. Als mesos de major responsabilitat, en el quals es preparàteòricament i política l’assalt al poder, Stalin no existí políticament.Quan jo arribí a Rússia, hi havia encara moltes organitzacions socialdemocràtiques enquè estaven units els bolxevics i els menxevics. Era la conseqüència lògica de la posturaadoptada per Stalin, Kamenev i altres al començament de la revolució i durant la guerra.Encara que cal reconèixer que la posició d’Stalin durant la guerra no la coneix ningú, perquètampoc cregué oportú dedicar una sola línia a aquesta qüestió, que sembla prou important.Avui, els manuals de la Internacional Comunista repartits pel món sencer (citaré els de lajoventut comunista d’Escandinàvia i els pioniers d’Austràlia) s’afarten de repetir que, al’agost de 1912, Trotski intentà unir els bolxevics amb els menxevics. En canvi, no diuenque, ja al març de 1917, Stalin propugnava per la fusió dels bolxevics amb el partit deTseretelli, i que fins a meitat de l’any 1917, Lenin no aconseguí treure d’una vegada el partitd’aquella tolla en què l’havien ficat els cabdills provisionals d’aleshores i epígons d’avui. Elfet que ni un sol d’ells, en esclatar la revolució, sabés penetrar en el seu sentit ni comprendreels seus camins, es vol interpretar avui com una gran profunditat dialèctica, per a contrarestarles heretgies dels que tingueren l’atreviment de comprendre el passat i prevenir el futur.Recorde que poc després d’arribar a Sant Petersburg, li diguí a Kamenev que jo estavaidentificat en un tot amb les famoses Tesis d’abril de Lenin en què es marcava la novaorientació del partit, i Kamenev em contestà: “Naturalment!” Abans d’ingressar formalmental partit, haguí d’intervenir en l’elaboració dels documents més importants del bolxevisme. Ia ningú se li ocorregué aleshores preguntar-me si m’havia desprès del “trotskisme”, com en elperíode de la decadència i dels epígons m’havien de preguntar mil vegades els Cachin, elsThälmanns i la resta d’usufructuaris de la Revolució d’Octubre. Les úniques reclamacions enquè tal vegada ressaltés llavors el contrast entre el “trotskisme” i el “leninisme” eren les que,durant el mes d’abril, feien els dirigents del partit a Lenin acusant-lo de compartir les meuesidees. Kamenev ho feia d’una manera oberta i obstinada. Els altres més veladament i ambmajor cautela. Dotzenes de “vells bolxevics” em digueren, en arribar jo a Rússia: “Ara estàvostè d’enhorabona.” No tinguí altre remei que demostrar-los que Lenin no s’havia “passat” ala meua posició, sinó que desenvolupava la seua pròpia i que de la marxa de les coses, ensubstituir l’àlgebra per l’aritmètica, en resultava la unitat de les nostres doctrines, com era enefecte.En aquelles primeres reunions que tinguérem, i més encara després de les Jornades deJuliol, Lenin, sota aquella aparença de tranquil·litat i de senzillesa “prosaica”, feia laimpressió d’un home extraordinàriament concentrat i d’enormes preocupacions interiors. Peraquells dies, el regim de Kerenski semblava omnipotent. El bolxevisme era “un grapatd’homes que tendia a desaparèixer”. Almenys, així opinava el govern oficialment. El nostrepartit, no havia cobrat encara la consciència de si mateix ni de l’esdevenidor que li estavareservat. I, no obstant això, Lenin el menava amb pas ferm cap a la gran batalla. Jom’enganxí al treball i l’ajudí des del primer dia.Dos mesos abans de l’aixecament d’octubre, escriguí:236