la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskidescarregaven la seua fúria sobre el grup més crític i audaç de la classe, alçaven el cap elsdelators i els envejosos..., i darrere d’ells anava la classe sencera.En tots els regiments i en totes les companyies hi ha homes de molt distint tremp. Elsque no temen a res i els capaços de sacrifici són sempre minoria. En l’altre pol està, percontra, la minoria, cada vegada més exigua, dels corromputs, els egoistes i els enemics jurats.Entre aquests dos pols de minoria volta la gran majoria dels insegurs i els vacil·lants. Lacorrupció triomfa si els millors pereixen, atropellats pels egoistes i els enemics. En aquestscasos, la majoria no sap amb qui ha d’anar, i en arribar l’hora del perill es deixa portar pelpànic. El dia 24 de febrer de 1919 diguí a la Sala de les Columnes de Moscou, parlant a unauditori de caps i oficials joves:“Doneu-me tres mil desertors, deixeu-me formar amb ells un regiment i posar-hi alcapdavant un comandant que sàpia manar, un bon comissari, caps idonis al capdavant de cadabatalló, de cada companyia, de cada columna, i vos assegure que no passaran quatre setmanessense que aquests tres mil desertors s’hagen convertit (dins del nostre país revolucionari,s’entén) en un magnífic regiment. Açò que vos dic [hi afegí] hem pogut comprovar-horepetidament, no fa molt, al front de Narva i de Pskov, on assolírem formar magníficsdestacaments de tropa reunint les despulles d’altres desfets.”Dos anys i mig passí, amb breus intervals de temps, en aquell vagó de ferrocarril,construït per a un ministre de foment. Era un vagó magníficament equipat per al confort d’un292