la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiDe tornada de l’església socialdemòcrata, dinàrem en la petita cuina, que era alhorasaló, de la casa de dues habitacions en què vivien. Com de costum, bromejàrem sobre siencertaria a trobar la meua pensió sense preguntar ningú; jo m’orientava molt malament pelscarrers, donant a aquesta malaptesa (en l’afany de sistematitzar-ho tot) el nom de “cretinismetopogràfic”. Més tard, fiu alguns progressos, però el meu treball em costà.Els meus modestos coneixements d’anglès, que havia adquirit a la presó d’Odessa, noaugmentaren gran cosa durant el temps que romanguí en Londres. Estava massa absorbit pelsassumptes russos. El marxisme apuntava a penes. La socialdemocràcia tenia llavors el seu eixespiritual en Alemanya, i seguíem amb la major atenció el duel que s’estava produint entreels ortodoxos i els revisionistes.A Londres, com més tard en Ginebra, veia amb més freqüència Vera Zassulitx iMartov que a Lenin. A Londres vivíem, com he dit, en la mateixa casa i en Ginebra solíemdinar i sopar en el mateix petit restaurant, i ens vèiem diverses vegades al dia; Lenin, encanvi, feia vida de família, molt recollida i ordenada, i reunir-se amb ell, fora de les sessionsoficials, era un petit esdeveniment. No compartia, ni de bon tros, els costums i els gustos dela bohèmia, a què tan aficionat era Martov; sabia que el temps, tot i la seua relativitat, és elmés absolut dels valors. Es passava dies sencers a la biblioteca del British Museum,investigant, i hi solia escriure també els seus articles per als periòdics. Amb la seua ajuda,111