la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotski“discussió”, és a dir, una batuda sistemàtica i completa, que ara no havia de donar-se contral’oposició, sinó contra mi personalment. Quan s’acabaren els preparatius, que es feren ensecret, a un senyal que donà Pravda, en tots els racons i als extrems més remots del país, desde totes les tribunes, en les planes i columnes de tots els periòdics, en tots els amagatalls illogarets, es desencadenà una campanya rabiosa contra el “trotskisme”. A la seua manera,allò era un espectacle imponent. La calúmnia prenia les proporcions d’una erupció volcànica.La massa del partit se sentí commoguda davant l’atac. Jo estava enllitat, presa de la febre, iservava silenci. La premsa i els oradors en els mítings no s’ocupaven més que de ferrevelacions sobre el “trotskisme”. Ningú comprenia què significava tot allò. Dia rere dia, se liservien al públic nous episodis arrencats a viva força del passat, cites polèmiques i articles deLenin, que foren escrits vint anys abans; i aquestes notícies se li servien retorçudes,falsejades, desfigurades, i totes (que era el més important) com si es referiren a fetsocorreguts el dia anterior. Ningú encertava a comprendre el sentit d’aquells atacs. Si allò eraveritat, havia d’haver-ho sabut Lenin. Després de tot allò que contaven, no havia ocorregut laRevolució d’Octubre? I després de la conquesta del poder, no havia ocorregut la guerra civil?Aquell home a qui s’acusava no havia col·laborat amb Lenin en la creació de la InternacionalComunista? No estaven penjats en totes les sales els retrats de Trotski junt amb els de Lenin?I així successivament..., però mentre la gent manifestava la seua sorpresa, el volcà de lacalúmnia continuava escopint, en fred, la seua lava. I aquesta lava anava dipositant-semecànicament sobre la consciència i, allò que era encara pitjor, sobre la voluntat.L’actitud envers Lenin, que era la que complia enfront d’un cabdill revolucionari, fousuplantada pel culte rendit al pontífex màxim d’una jerarquia sacerdotal. Tanmateix la meuaprotesta, s’erigí a la Plaça Roja aquell mausoleu indigne i humiliant per a un revolucionari. Iel pitjor fou que els llibres oficials que s’escrivien sobre Lenin esdevingueren tambémausoleus per l’estil. Les idees del mestre foren desconjuntades i picades per a subministrarcites a tots els falsos predicadors. Els epígons s’atrinxeraren darrere del cadàver embalsamatper a donar la batalla al Lenin vivent i a mi. La massa estava atordida, confosa. I les seuesimponents proporcions eren les que donaven valor polític a aquella farinetes d’analfabets.Aquesta farinetes l’atordia, l’aclaparava, la desmoralitzava. El partit fou reduït al silenci.S’implantà una dictadura descarada de l’aparell burocràtic sobre el partit. O dit en altrestermes: el partit deixà d’existir com a tal. Pels matins em portaven al llit els periòdics. No feiamés que passar la vista per damunt dels telegrames, dels títols dels articles i les signaturesdels seus autors. Sabia àmpliament bé qui eren aquests; sabia el que pensaven en el seuinterior, allò que eren capaços de dir i allò que els estava ordenat que digueren. En laimmensa majoria dels casos, eren homes esgotats ja per la revolució. Tampoc faltaven entreells, però, els fanàtics estrets de front que es deixaven enganyar. Hi havia també els jovesintrigants que volien fer carrera i s’afanyaven a donar proves de la seua incondicionalitat.Tots es contradeien els uns als altres i amb si mateixos. Però aquella campanya de difamacióno cessava un moment, el seu clamor furibund s’alçava de les columnes de tots els periòdics,i el seu estrèpit ofegava les seues contradiccions i les seues vacuïtats. Aquesta campanyas’havia d’imposar, necessàriament, a força de proporcions.“La recaiguda de L. D. [escriu la meua muller] coincidí amb la monstruosa campanyadesencadenada contra ell i que havíem de patir com una altra cruel malaltia. Les pàgines dePravda semblaven gegantines, inacabables; cada línia del periòdic, cada lletra, era unamentida. L. D. servava silenci. Però com d’amarg se li feia haver de callar! Tot el diadesfilaven per allí amics que anaven a visitar-lo, i alguns el visitaven a la nit. Recorde que unli preguntà si havia llegit el periòdic del dia. L. D. li digué que no llegia periòdics. I eraveritat, no feia més que agafar-los, passar-los la vista per damunt i deixar-los a un costat. Li365