la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiEls quatre dies que durà la conferencia (del 5 al 8 de setembre) foren diesagitadíssims. Costà gran treball fer que s’avinguessen a un manifest col·lectiu, esbossat permi, l’ala revolucionària representada per Lenin, i l’ala pacifista a què pertanyien la majoriadels delegats. El manifest no deia, ni de bon tros, tot allò que calia dir; però era, malgrat tot,un gran pas avant. Lenin es mantenia en l’extrema esquerra. Enfront d’una sèrie de punts,estava a soles. Jo no em comptava formalment entre l’esquerra, encara que estava identificatamb ella en les qüestions fonamentals. Lenin temperà en Zimmerwald l’acer per a lesempreses internacionals que havia d’escometre, i pot dir-se que en aquell poblet de lamuntanya suïssa fou on es posà la primera pedra per a la internacional revolucionària.Els delegats francesos subratllaren en els seus informes la importància que tenia per aells que se seguís publicant Nastxe Slovo, que mantenia en peu les relacions espirituals amb elmoviment internacional d’altres països. Rakovski féu notar que el nostre periòdic contribuïanotablement a formar una posició internacionalista en la socialdemocràcia balcànica. El partititalià coneixia el periòdic per les freqüents traduccions de Balabanova. Però on més se citavael Nastxe Slovo era en la premsa alemanya, sense excloure l’oficiosa; perquè, de la mateixa180