la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiLenin era poc aficionat a detenir-se en l’estètica de la revolució ni a assaborir el seu“romanticisme”; però la sentia de tal manera i tan en el fons, que podia dir amb tota precisió aquè “olia”.-I què passarà -em preguntà Vladimir Ílitx en un d’aquells primers dies, quan jomenys ho esperava- si el guàrdies blancs ens lleven del mig a vostè i a mi? Creu vostè queSverdlov i Bukharin sabran sortir del pas?-Home, potser no ens llevaran del mig! –li responguí jo, rient-me.-Vaja vostè a saber! -digué Lenin, tirant-se a riure també.En els meus Records sobre Lenin, publicat l’any 1924 doní a conèixer per primeravegada aquest episodi. Segons sabí després, la notíci ofengué greument el “trio” que llavorsformaven Stalin, Zinoviev i Kamenev; però sense que per això s’atreviren a discutir la seuaautenticitat. Les coses són com són, i la veritat és que als llavis de Lenin no aguaità enaquella ocasió més noms que els de Sverdlov i Bukharin. No se li ocorregué pensar en altres.Lenin havia passat, amb breus interrupcions, quinze anys en l’emigració, i alsdirigents del partit que no estaven emigrats no els coneixia més que pel que li escrivien o perhaver-los vist alguna que una altra vegada en l’estranger. No tingué ocasió a veure’ls treballarde prop fins que no esclatà la revolució. Açò l’obligava a formar una sèrie de judicis nous o arevisar els que ja hagués format per referències. Lenin, que era home de gran passió moral,no admetia la indiferència en les seues relacions amb altres persones. Aquest gran pensador,observador i estrateg es deixava portar fàcilment de l’entusiasme envers la gent. D’aquestaqualitat parla també, en els seus Memòries, la seua dona, Nadeida Konstantinovna Krupskaia.Lenin no acostumava a formar judici d’un home per la impressió que li causés a primeravista. El seu ull tenia una potència microscòpica. Engrandia i potencialitzava aquellesqualitats que, per les circumstàncies del moment, caigueren al seu camp visual. Moltesvegades arribava a enamorar-se d’una persona, en el sentit literal de la paraula. Jo solia riureun poc d’ell en casos semblants, i li deia:-Ja veig, ja veig que té vostè un nou amor...Lenin, que coneixia també aquesta feblesa seua, es tirava a riure a mena de resposta,amb una rialla un tant perplexa i un tant amarga.Durant l’any 1917, les seues relacions amb mi travessaren per diverses fases. Enarribar jo a Petrograd em rebé retret i expectant. De sobte, les Jornades de Juliol ens ferencobrar mútua intimitat. Quan, alçant-me contra la majoria dels dirigents bolxevics, llencí laconsigna de boicotejar el Preparlament, Lenin m’escrigué des del seu amagatall: “Bravo,camarada Trotski!” Jutjant per alguns signes aparents i erronis, semblà que, en allò tocant al’aixecament armat, jo adoptava una actitud d’espera, i aquest temor trobà expressió enalgunes de les lletres que escrigué durant el mes d’octubre. Però el dia de l’aixecament, quanens tiràrem a descansar els dos al sòl d’aquella habitació buida, i envoltada en ombres, emdispensà una acollida clara, càlida i cordial. L’endemà, en la sessió del comitè central delpartit, Lenin proposà que se’m nomenés president del Consell de Comissaris del Poble. Tandesprevingut m’agafà aquella proposta, i tan inadequada em semblà, que saltí del seientprotestant:241