la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotski“Defensar Petrograd fins a vessar l’última gota de sang, no cedir ni un peu de terreny,lluitar, si calgués, als carrers de la ciutat.”Jo no dubtava que un exèrcit de 25.000 homes, com era el del Iudenitx, fins i tot atèsque aconseguís entrar en una població com aquella de milions d’ànimes, periria si se sabiaorganitzar als carrers una resistència enèrgica i desesperada. Però al mateix temps, semblàadient (sobretot en previsió d’un atac per part d’Estònia i Finlàndia) preparar un pla deretirada per a les tropes i els obrers en direcció al sud: era l’única possibilitat que noexterminaren d’arrel aquella meravellosa classe obrera de Petrograd.El dia 16, sortí de Petrograd. L’endemà, rebí la següent lletra de Lenin:“17 octubre 1919. Al camarada Trotski. Anit vos enviàrem, en text xifrat [...] l’acorddel Soviet de la Defensa. Com veurà, ha estat acceptat el seu pla. Tampoc s’ha rebutjat,naturalment, el pla de retirada dels obrers de Petrograd cap al sud (segons em diuen, aquestpla l’ha desenrotllat vostè davant de Krassin i Kikov); d’açò, no convé parlar prematurament,perquè això desviaria l’atenció de la lluita fins al final. L’intent de copar Petrograd i aïllar-lode la resta del país farà necessaris, naturalment, una sèrie de canvis, que vostè hauràd’introduir, si és el cas, a la vista de la situació [...] Adjunte la proclama que el Soviet de laDefensa m’encarregà. La fiu de pressa, i no ha sortit molt bé; millor serà que pose vostè lameua signatura sota d’una seua. Salutacions. Lenin.”Aquesta lletra em sembla que demostra prou bé com aquelles diferències episòdiquesde criteri, per marcades que fossen, inevitables davant una tasca tan gegantina com la quehavíem d’afrontar, no deixaven en la pràctica cap rastre ni influïen per a res en les nostresrelacions personals ni en la tasca comuna. I se m’acut pensar que, si en aquell mes d’octubrede 1919 no hagués estat Lenin qui defensà contra mi, sinó jo contra ell, la idea d’abandonar aPetrograd, el món estaria avui ple de disquisicions redactades en tots els idiomes iencaminades a desemmascarar aquesta manifestació solapada de “trotskisme”.Els aliats ens havien imposat la guerra civil, en el transcurs de l’any 1918, seguramentperquè així ho exigia l’interès que els unia per a lluitar contra el kàiser. Estàvem l’any 1919.Alemanya portava ja un bon temps fora de combat. I, no obstant això, els aliats continuavendespesant milions per a sembrar la mort, la fam i les epidèmies al país de la revolució.Iudenitx era un de tants condottieros a sou d’Anglaterra i França. Li cobria la retiradaEstònia, i pel flanc esquerre tenia la defensa de Finlàndia. Els aliats exigiren que aquests dospaïsos, alliberats per la revolució, els ajudaren a degollar-la. En Helsingfors i en Revals’entaularen negociacions interminables encaminades a aquest fi; els platets de la balanças’inclinaven ja a una banda, ja a l’altra. Nosaltres, preocupats, no apartàvem la vista d’aquestsdos petits estats que agafarien en el mig, com una tenalla hostil, el cap de Petrograd.L’1 de setembre publiquí en Pravda, a mena d’advertiment, el següent:“Entre les divisions que llencem al capdavant de Petrograd no serà segurament lamenys important la divisió de cavalleria dels baixkirs, i cas que la Finlàndia burgesa esdecidisca a atemptar contra Petrograd, els baixkirs rojos es llençaran a l’assalt amb aquestaconsigna: Sobre Helsingfors!”Aquesta divisió de cavalleria era de formació recent. El meu pla havia estat, des delprimer moment, enviar-los uns quants mesos a Petrograd, per a brindar així als fills del’estepa la possibilitat de passar una temporada enmig de la cultura urbana, de familiaritzar-se301