la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotski-De cap manera!-I per què?-Vladimir Ílitx diu que Kamenev s’ho contarà immediatament a Stalin i que aquestsimularà arribar a una avinença, per a després faltar-hi.-Però tan allà han arribat les coses, que Ílitx ja no creu possible arribar a una avinençaprofitosa amb el mateix Stalin?-No, Ílitx no es refia d’Stalin, i es proposa atacar-lo obertament davant de tot el partit.Té preparada una bomba.Com una hora després d’aquesta conversa, Fotieva tornà a on jo estava, amb una lletrade Lenin dirigida a Mdivani, un vell revolucionari, i a d’altres adversaris de la políticad’Stalin a Geòrgia. Lenin els hi deia:“Estic pendent amb vertader interès del vostre assumpte. Em té profundamentindignat la grolleria d’Ordxonikidze i la tolerància que estan mostrant Stalin i Dzerzinski.Prepare materials i un discurs per a intervenir en la vostra defensa.”D’aquesta lletra dirigia una còpia a mi i una altra a Kamenev. Açò m’estranyà.-És que Vladimir Ílitx s’ho ha pensat millor? -preguntí a la secretària.-Sí, el seu estat de salut empitjora per moments. No es pot fer cas dels informestranquil·litzadors que donen els metges. Ja li costa esforç de parlar. Això de Geòrgia el tépreocupadíssim, i tem que la malaltia l’impossibilite per a prendre cartes en l’assumpte. Endonar-me la lletra, em digué: “Convé, per a no perdre temps, actuar resoludament, anticipantse”.-Llavors, això vol dir que puc parlar ja amb Kamenev?-Sens dubte.-Vaja vostè a cridar-lo de la meua part.Kamenev trigà cosa d’una hora a presentar-se. Venia en un estat de completaperplexitat. El pla del trio Stalin-Zinoviev-Kamenev feia ja temps que estava ultimat. Elvèrtex d’aquest triangle es dirigia contra mi. Tota la missió que es proposaven aquellsconspiradors era preparar una base ferma d’organització contra Trotski i coronar al trio com asuccessor legítim de Lenin. La breu lletra d’aquest venia a clavar-se en el pla com unaagusada quilla. Kamenev no sabia com havia de conduir-se, i m’ho confessà amb prousinceritat. Li doní a llegir les notes de Lenin. Era suficientment expert com a polític per acomprendre de seguida que allò que a Lenin li interessava no era, purament i exclusiva,l’assumpte de Geòrgia, sinó la posició d’Stalin en el partit. Kamenev em féu algunesdeclaracions complementàries. Em digué que acabava d’estar amb Nadexda ConstantinovnaKrupskaia, cridat per ella, i que, amb una gran preocupació, li havia contat que Vladimir Ílitxacabava de dictar taquigràficament una lletra per a Stalin, en què trencava tota mena de344