la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiA Rússia, la classe obrera, guiada pels bolxevics, ha escomès l’intent de transformarla vida per a veure si és possible evitar que es repetisquen periòdicament aqueixos atacs debogeria de la humanitat i, alhora, per a tirar els fonaments d’una cultura superior. No fou unaltre el sentit de la Revolució d’Octubre. És indubtable que la missió que es proposà no estàencara complida, perquè es tracta d’un problema que, per raó natural, només pot veure’sresolt en el transcurs de prous anys. I diríem més: diríem que cal considerar la RevolucióRussa com el punt de partida de la nova història humana en la seua totalitat.En acabar la Guerra dels Trenta Anys, és possible que el moviment alemany de laReforma tingués tot l’aspecte d’un rebombori desencadenat por homes escapats delmanicomi. I en certa manera, així era, perquè Europa acabava de sortir dels claustres del’Edat Mitjana. I, no obstant això, ¿com concebre l’existència d’aquesta Alemanya moderna,d’Anglaterra, dels Estats Units i de tota la humanitat actual, sense aquell moviment de laReforma, amb les víctimes innumerables que devorà? Si està justificat que hi haja víctimes (ino sabem de qui s’hauria d’obtenir, realment, el permís), mai ho està tant com quan lesvíctimes serveixen per a imprimir un avanç a la humanitat.I el mateix cal dir de la Revolució Francesa. Aquell reaccionari i pedant Taines’imaginava haver descobert una gran cosa quan deia que, a la volta d’alguns anys desprésd’haver decapitat Lluís XVI, el poble francès viuria més pobre i menys feliç que sota l’anticrègim. Successos com el de la gran Revolució Francesa no es poden mesurar per l’arrasadord’“alguns anys”. Sense la Gran Revolució seria inconcebible la França d’avui, i el mateixTaine hauria acabat els seus dies d’escriba d’algun gran senyor del vell règim, en compte dededicar-se a injuriar la revolució a què deu la seua carrera.Doncs bé: a la Revolució d’Octubre cal jutjar-la a una distància històrica encaramajor. Només gent nècia o de mala fe pot acusar-la que en dotze anys no haja portat la pau iel benestar per a tots. Contemplada amb el criteri de la Reforma o de la Revolució Francesa,que representen, en una distància d’uns tres segles, dues etapes en el camí de la societatburgesa, no pot hom deixar d’estar admirat que en un poble tan endarrerit i solitari comRússia s’haja pogut assegurar a la massa del poble, dotze anys després de la sacsada, unnivell de vida que, almenys, no és inferior al que tenia en vigílies de la guerra. Ja açò, per sisol, és un miracle. Però, clar està que el sentit i la raó d’ésser de la Revolució Russa no és acíon cal cercar-los. Estem davant l’intent d’un nou ordre social. És possible que aquest intentcanvie i es transforme, potser fins i tot fonamentalment. És segur que haurà d’adoptar uncaràcter totalment distint sobre la base de la nova tècnica. Però, passaran unes quantesdotzenes d’anys, passaran uns quants segles, i l’ordre social que regisca remuntarà la miradaa la Revolució d’Octubre al igual que fa avui el règim burgès amb la Revolució Francesa i laReforma. I açò és tan clar, tan evident, tan indiscutible, que fins i tot els professors d’històriaho comprendran; clar està que passats uns quants anys.Bé, i de la sort que en tot açò ha tingut la seua persona, què em diu vostè? Ja emsembla estar escoltant aquesta pregunta, en la que la ironia s’hi barreja amb la curiositat. Nopuc contestar-hi amb molt més del que ja deixe dit en les pàgines del present llibre. Jo no séque és això de mesurar un procés històric amb l’arrasador de les vicissituds individuals d’unapersona. El meu sistema és el contrari: no sols valore objectivament el destí personal quem’ha tocat en sort, sinó que, fins i tot subjectivament, no encerte a viure’l si no és unit d’unamanera inseparable als camins que segueix l’evolució social.411