la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiL’agitació sostinguda en tot el país es nodria dels telegrames que arribaven de Sviask.Els soviets, el partit, les organitzacions obreres, posaven en peu de guerra nous destacamentsde tropes i enviaven milers de comunistes a Kazan. La majoria dels homes joves afiliats alpartit no coneixien l’ús de les armes. Però estaven resolts a triomfar, costés el que costés. Iaçò era l’important. Aquesta voluntat fou la que enfortí la medul·la d’aquell exèrcitdesmoralitzat.Posàrem en l’alt comandament del front oriental al comandant Vazetis, que es trobavaal capdavant d’una divisió de tiradors letons. Era l’única de l’antic exèrcit que havia quedatdempeus. Els obrers del camp, els proletaris i camperols pobres de Letònia, odiaven elsbarons bàltics. Aquest odi social l’havia explotat el tsarisme en la guerra contra els alemanys.Els regiments letons eren els millors de tot l’exèrcit tsarista. Després del moviment de febreres passaren tots al bolxevisme i prestaren grans serveis en la Revolució d’Octubre. Vazetisera home emprenedor, actiu i d’inventiva. S’havia destacat durant la sublevació delssocialrevolucionaris d’esquerra. Davall la seua direcció havia emplaçat l’artilleria lleugeracontra l’estat major dels rebels. Dos o tres trets fets a l’aire per a espantar i sense causar capvíctima havien bastat per a dispersar-los. Vazetis ocupà la vacant que es produí al frontoriental per la traïció d’aquell aventurer dit Muraviev. Aquest no era com altres militarsd’acadèmia que perdien el cap en el caos revolucionari, sinó que es mantenia a la superfícieentre l’onatge amb gran optimisme, cridava, animava els seus homes, donava ordres, a posta,moltes d’elles, que no hi havia ni la més remota esperança que s’executaren. No lipreocupava tortuosament com a altres “especialistes” allò que pogués sortir dels límits de laseua competència, sinó que, en moments d’exaltació d’entusiasme, emetia decret rere decret,sense pensar ni tan sols en què existia un Consell de Comissaris del Poble i un ComitèExecutiu Central Panrus. Un any després d’aquests successos, si fa o no fa, hagueren dedestituir-lo, acusat de no sé quins propòsits i relacions. No obstant això, no pogué descobrirseres seriós contra ell. És possible que tot es reduís a què s’havia posat a fullejar en labiografia de Napoleó abans d’adormir-se, exterioritzant potser alguns pensaments poc modestdavant dels oficials joves que el rodejaven. Actualment, Vazetis ocupa una càtedra al’Acadèmia de Guerra.Havia estat un dels últims en abandonar el quarter general de Kazan a la nit del 6d’agost, quan ja els blancs començaven a envair l’edifici. Pogué lliscar sense inconvenientper camins amagats, arribant a Sviask; havia perdut Kazan, però servava íntegre el seuoptimisme. Canviàrem impressions sobre els assumptes més importants, nomenàrem unoficial letó, anomenat Slavin, comandant del Cinquè Exèrcit, i ens acomiadàrem. Vazetissortí vers el quarter general. Jo continuí en Sviask.Entre els que venien amb mi al tren es trobava Gussiev. Estava considerat com “vellbolxevic”, perquè havia participat en el moviment revolucionari del 1905; després haviadesaparegut durant deu anys en el tràfec de la vida burgesa per a retornar en 1917, com tantsd’altres, a la revolució. A causa de les seues petites intrigues hagué d’ésser allunyat més tardper Lenin i per mi dels treballs militars, per a ésser cridat després al seu costatimmediatament per Stalin. La seua especialitat principal, al present, és la falsificació de lahistòria de la guerra civil. Per a això compta amb una qualitat molt important, que és el seuapàtic cinisme. Com a tots els de l’escola d’Stalin, no se li ocorre mai girar la mirada enrere,sobre allò que ha parlat o escrit en dies anteriors. Quan al començament de l’any 1924començava a desenrotllar-se, ja a plena llum, la campanya de persecució contra mi(campanya en la que aquest personatge exerceix prou flegmàticament, per cert, el paper de282