la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotski“relacions” amb els enemics de la dictadura proletària. Dins del seu medi social, els capsactuals no es cansen de dir: “Açò és necessari per a les masses.” I a vegades, l’expressió ésencara més cínica: “Açò és per als ximples.” Al meu íntim col·laborador GeorguieVassilievitx Butov, que fou durant tota la guerra civil secretari del Consell Revolucionari deGuerra de la República, se’l detingué i sotmeté a condicions inaudites, intentant arrencard’aquell home pur i humil, d’aquell impecable camarada, una confirmació d’acusacions fetessabent que eren falses, desfigurades, fraudulentes, pel procediment de les amalgamestermidorianes. Butov contestà a aquelles exigències amb una heroica vaga de fam quesostingué per espai de prop de cinquanta dies i que, al setembre del corrent any, acabà amb laseua vida a la presó. Contra els millors elements bolxevics que han romàs fidels a lestradicions d’octubre, s’empra la violència, el fuet, el turment físic i moral. Tals són, en termesgenerals, les condicions que segons el parer del GPU, no oposen, pel que es veu, “capobstacle” a la tasca política de l’oposició en general ni a la meua en particular.La mísera amenaça de canviar aquestes condicions, sotmetent-nos a un aïllamentencara major, sembla com si la fracció stalinista hagués pres l’acord de canviar-nos ladeportació per la presó. Aquest acord no té, ja ho deixe dit, res de sorprenent per a nosaltres.És un acord previst ja l’any 1924, i que ha desenrotllat a poc a poc, gradualment, per a anarpreparant insensiblement el partit, oprimit i defraudat, als mètodes de Stalin, la grolleradeslleialtat del qual presenta avui tot el caràcter d’una traïció burocràtica i verinosa.En la “declaració” que formulàrem davant el 6è Congrés escriguérem i literalment(como si endevinàrem aquest ultimàtum que avui se’m comunica): “Només una burocràciacorrompuda fins al moll podia exigir d’un revolucionari semblant renúncia [a continuaractuant políticament al servei del partit i de la revolució internacional], i només uns renegatsmenyspreables podrien acceptar-la.”No tinc res a llevar-hi ni a afegir-hi.A cadascú allò que és seu. La fracció d’Stalin està resolta a continuar escoltant lessuggestions de les forces de classe enemigues del proletariat. Nosaltres sabem quin és elnostre deure, i el complirem fins al final.Alma-Ata, 16 de desembre de 1928.L. Trotski.”Des que cursí aquesta lletra passà un mes sencer sense que es produís cap canvi en lanostra situació. Les nostres comunicacions amb el món exterior, incloent-hi les que teníemmuntades amb Moscou clandestinament, seguiren tallades. Al mes de gener només rebéremels periòdics de Moscou. Com més s’insistia en ells en la campanya entaulada contra la dreta,més ens preparàvem a esperar el colp que es tramava contra l’esquerra. Ja coneixíem elsmètodes de la política d’Stalin.L’enviat del GPU de Moscou, Volinski, romangué aqueix temps a Alma-Ata, esperantinstruccions. El dia 20 de gener es presentà, acompanyat de diversos agents armats, queprengueren totes les entrades i sortides de la casa i em lliurà el següent extracte tret del llibred’actes del GPU, sessió de 18 de gener de 1929:“Després de deliberar sobre la situació del ciutadà Lev Davidovitx Trotski, incurs enl’article 58/10 de la Llei Penal, per acusar-se’l de sostenir campanyes contrarevolucionàriesconsistents en l’organització d’un partit clandestí hostil als soviets, l’actuació del qual haconsistit durant tot aquest temps en provocar un aixecament antisoviètic i preparar unmoviment armat contra el poder dels soviets,397