la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskia dir, que pensen que els processos fonamentals per que estan travessant el partit i l’estat,s’han tancat ja i que el Termidor, del que no en tingueren ni idea fins que ens escoltarenparlar-ne a nosaltres, és un fet consumat [...] No deixar-se portar pels nervis, no consumir-seestèrilment ni un ni els altres, aprendre, esperar, observar sense perdre detall, i no consentirque el nostre rumb polític s’altere per cap molèstia i depressió personal: aquesta, i no unaaltra, ha d’ésser la nostra conducta.”El dia 9 de juny morí a Moscou la meua filla Nina, que era, a més, una rendidacorreligionària. Tenia vint-i-sis anys quan morí. Al seu marit l’havien empresonat poc abansde deportar-me a mi. Ella continuà treballant per a l’oposició, fins que hagué d’enllitar-sepresa de la tisi galopant, que acabà amb la seua vida en unes quantes setmanes. Una lletra quem’escrigué trigà setanta-tres dies a arribar a les meues mans, quan ja havia mort.Rakovski m’envià el 16 de juny el telegrama següent:“Rebudes ahir les teues notícies sobre greu malaltia Nina. He telegrafiat a Moscou aAlexandra Georguievna [la seua muller]. Avui llig als periòdics que la vida revolucionària deNina ha finit. Estic en ben bé amb tu, benvolgut amic. És terrible haver de viure separats peruna distància tan insuperable. T’abrace moltes vegades cordialíssimament. Christian.”Catorze dies després arribà una lletra seua:“El meu benvolgut amic: sent profundament i doloridament per Ninoska, per tu, pertots vosaltres. Ja fa molt de temps que carregues amb la pesada creu del marxistarevolucionari, però ara experimentes, per primera vegada, el dolor indicible del pare. Esticamb tu de tot cor i afligit d’estar tan lluny...“Segurament que Sergioska t’ha contat les absurdes mesures que s’han pres contra elsteus amics, després de l’estúpida conducta que amb tu es seguí a Moscou. Arribí a ta casa a lamitja hora d’haver-t’hi tret. En la recepció trobí un grup d’amics, dones la majoria d’ells,entre els que es trobava Muralov.-Qui és ací el ciutadà Rakovski? -preguntà estentòriament una veu.-Jo sóc, què es desitja de mi?-Seguisca’m vostè!Em portaren per un corredor a un habitació petita. Davant de la porta m’ordenaren:-Mans enlaire!I després d’escorcollar-me, em feren pres. No em soltaren fins a prop de les cinc. AMuralov el sotmeteren als mateixos mètodes i el tingueren pres fins tard de la nit [...] Aquestagent ha perdut el cap! –em diguí a mi mateix, i no fou còlera allò que sentí, sinó vergonya pelsnostres camarades.”El dia 14 de juliol escriguí a Rakovski:“Benvolgut Christian Georguievitx: fa una eternitat que no vos escric, a tu ni als altresamics, limitant-me a enviar diferents papers. A la nostra tornada d’Ili, on m’agafà la notíciaque Nina estava molt greu; ens traslladàrem de seguida a una casa que havíem llogat per al’estiu. Als pocs dies, arribà la notícia de la mort de Nina [...] Ja comprendràs el que açò391