la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskiministre, però poc còmode per a treballar. Ací era on rebia en ruta tots els que venien aportar-me informes, on em reunia a deliberar amb les autoritats civils i militars de leslocalitats per on passava, on ordenava els comunicats telegràfics i dictava les ordres del dia iels articles per als periòdics. D’aquest vagó partia amb els meus auxiliars a recórrer enautomòbil la línia del front, en excursions que duraven diversos dies. En les estones lliures,em dedicava a dictar, sempre al vagó, el llibre que estava escrivint contra Kautsky(Terrorisme i comunisme) i una altra sèrie de treballs. Durant aquells anys, m’acostumí, i crecque ja per sempre, a treballar i a pensar al ritme dels molls i les rodes del “pullman”.Aquest tren l’havíem format a Moscou molt de pressa durant la nit del 7 al 8 d’agostde 1918. Al matí següent, hi muntí camí de Sviask, al front txecoslovac. A poc a poc, i amb eltemps, el tren anà transformant-se, completant-se i perfeccionant-se. Ja en 1918, albergava totun organisme administratiu circulant. El tren portava una organització de secretaria, unaimpremta, una estació telegràfica, un centre radiotelegràfic i un altre d’elèctric, unabiblioteca, un garatge i una instal·lació de banys.Era tan pesant, que necessitava, per a arrossegar-lo, dues locomotores. Més tard,haguérem de desdoblar-lo. Si les circumstàncies del cas exigien que ens detinguérem peralgun temps en un lloc del front, una de les locomotores feia ofici de correu. L’altra estavasempre amb les calderes enceses. Aquell era un front movible, i amb ell no es podia jugar.No tinc a mà la història del tren, que es custodia als Arxius del Ministeri de la Guerrai que redactaren oportunament amb la major gelosia els joves que m’auxiliaven en la tasca.Per a l’exposició de la guerra civil traguérem el gràfic dels recorreguts fets pel nostre tren,que, segons els informes dels periòdics, cridà molt l’atenció. Després, el gràfic passà alMuseu de la Guerra Civil. Ara estarà arrumbat en qualsevol racó fosc amb centenars i milersde testimonis de l’època: cartells, proclames, ordres del dia, fotografies, banderes, trossos depel·lícula, llibres i discursos; tots aquells testimonis que reflecteixen poc o molt els momentsculminants de la guerra civil en què jo participí.Durant els anys de 1922 a 1924, és a dir, fins que començaren a descarregar-se elscolps definitius contra l’oposició, l’editorial militar russa edità cinc volums amb treballsmeus referents a l’exèrcit i a la guerra civil. En ells no figura la història del nostre comboi.Per a reconstituir el curs dels seus moviments he hagut de fixar-me en les notes posades alseditorials del periòdic que publicàvem al tren amb el títol de V. Puti [En ruta]: Sàmara,Txeliabinsk, Viatka, Petrograd, Balashov, Smolensk, una altra vegada Sàmara, Rostov,Novotsherkask, Kiev, Shitomir i així successivament, interminablement. Ni tan sols tinc a màles dades del número total de quilòmetres recorreguts pel nostre tren durant les campanyes dela guerra civil. Una de les notes que figuren en els esmentats volums explicant els meusviatges militars i que pot servir per a donar una idea aproximada, parla de trenta-sis viatgesamb un total de cent cinc mil quilòmetres. Un dels meus companys d’aquells dies m’escriu,remetent-se a la memòria, que en els tres anys, per l’extensió recorreguda, férem cincvegades i mitja la volta al món; és a dir, que segons ell, el número de quilòmetres querecorreguérem ascendeix al doble d’aquella xifra. I açò, sense comptar els milers i milers dequilòmetres que marxàrem en automòbil, en comarques a on no podia arribar el tren, iinternant-nos al front. I com el tren es posava en moviment sempre per a dirigir-se als puntscrítics, l’esquema dels seus viatges, traçat sobre el mapa, fa una idea prou fidel i completa dela importància que aconseguiren en les diverses èpoques uns quants fronts. La major part delsviatges correspon a l’any 1920, o siga a l’últim any de la guerra civil. Geogràficament, hi293