la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiESCLATA LA GUERRALes tanques de Viena aparegueren cobertes de rètols dient: “Muiren els serbis!”. Talera també el crit dels xics al carrer. Sergioska, el nostre petit, encoratjat com sempre perl’esperit de la contradicció, tingué la idea de cridar al prat de Sievering: “Visca Servia!”, itornà a casa ple de blaüres i amb una bona lliçó de política internacional.Sir Buchanan, aleshores ambaixador d’Anglaterra a Sant Petersburg, parla en lesseues memòries amb gran entusiasme d’aquells “primers dies meravellosos del mes d’agost”,en què “Rússia semblava una altra”. Manifestacions d’entusiasme semblants a aquesta estroben en les memòries d’altres homes d’estat, encara que no reflectisquen d’una manera tanperfecta com Buchanan el plaent entossudiment mental de les classes governants. En totes lescapitals europees foren “meravellosos”, al mode com ho entén l’ambaixador anglès, aquellsprimers dies d’agost; tots els països semblaven “altres”, en l’entusiasme amb què es llançavena l’empresa de la seua mútua destrucció.L’ardor patriòtic que sobtadament s’apoderà de les masses a Àustria-Hongria, teniamolt de sorprenent. ¿Què era allò que empentava el sabater vienès de porxada, a Pospeszil,mig alemany i mig txec, a Frau Marech, la nostra botiguera de verdures, o a Frankl, el cotxerde punt, a estacionar-se en patriòtica manifestació davant del ministeri de la guerra? La ideanacional? Però ¿quina, si la monarquia austrohongaresa era precisament la negació de la ideanacional? No; el ressort motor d’aquell entusiasme era un altre.El món està ple d’éssers com aquests, la vida sencera dels quals transcorre, dia reredia, en un tedi monòton sense esperança. A coll d’aquesta gent descansa la societat actual. Eltoc de clarí de la mobilització és com un missatge d’anunciació que fa vibrar la seua vida.Llença per terra tot allò més habitual i pesant, que tantes vegades havia maleït, i porta unavida nova, desacostumada, extraordinària. A l’horitzó es dibuixen canvis imprevisibles. Per amillor o per a pitjor? Per a millor, sens dubte!, perquè per mal que vinguen les coses, a homescom a Pospeszil no és fàcil que els vaja pitjor que en temps “noormals”.Sortí a passejar pels carrers principals d’aquella ciutat de Viena, que tan bé coneixia, iobserví la multitud de gent desacostumada que es congregava en els elegants bulevards delRing, donant expansió a les seues esperances. I en el mer fet d’estar-hi, no es realitzava ja unapetita part d’aqueixes esperances? ¿Quan, aquells mossos de corda, aquelles bugaderes,aquells sabaters i ordinaris, aquells raquítics tipus dels ravals havien somiat de poderdiscórrer per luxosos carrers, sentint-se els amos de la situació? La guerra esclata per a tots, iels oprimits, els defraudats per la vida, se sentien davant ella iguals als rics i poderosos. No téres de paradoxal si dic que en aquella multitud vienesa que es manifestava a la major honra iglòria de les armes dels Habsburgs poguí observar-hi les mateixes característiquespsicològiques que havia observat a Sant Petersburg en les jornades d’octubre de 1905. No enva la guerra ha estat moltes vegades en la història la mare de la revolució.169