la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskientre les esquenes dels majors, que feien rogle. El xicot clamava i jurava que no tornaria afer-ho. I aquelles ànimes de Déu escoltaven impassibles els crits de la víctima, fumanttranquil·lament els cigarrets embolicats per la seua mà i remugant per a les seues barbes quel’altre donava d’assots el xiquet per a descarregar sobre ell la culpa, però que a qui s’haviad’assotar era el pare.Darrere dels graners i els estables s’alçaven els coberts, sostrades gegantines de mésde setanta peus de llarg (unes de palla i d’altres de canya), sostingudes sobre estaques, i sensemurs. Sota d’aquests coberts s’amuntonaven grans batudes de blat, que després, en el tempsde pluja o de tempestat, s’esventaven o trillaven. Darrere dels coberts estava l’era, on es feiala batuda. I més enllà, separat per una rasa, la pleta, feta tota de fem sec.La meua infància es troba tota associada la casot del coronel i al vell sofà delmenjador. En aquest sofà, xapat de fusta roja imitant caoba, era on jo m’asseia per a prendreel te, per a menjar, per a sopar, on jugava amb la meua germana a les nines i on, més tard, emlliurava a la lectura. La tela estava trencada per dos llocs. Tenia un foradet petit del costat ons’asseia Ivan Vassilievitx i un altre, prou major, on jo prenia seient junt amb mon pare.-Ja va essent hora de posar-li una altra tela al sofà-, diu Ivan.-Sí, ja va essent hora -assenteix ma mare-. No hem tornat a folrar-lo des de l’any enquè mataren el tsar.-No porte una altra cosa en el pensament -al·lega mon pare- quan baixe a la vila. Jasabeu, però, el que ocorre, s’afarta un de córrer d’ací cap enllà, el cotxer escorxa u, no esmira més que sortir-ne com més aviat millor, i tot es deixa oblidat.Sostenint el sostre abaldufat, corria al llarg del menjador una biga pintada de blanc, enla que se solien col·locar els objectes més diversos: plats amb menjar, perquè no els atrapés elgat, claus, cordes, llibres, un tinter taponat amb paper, un portaescuradents amb una plomavella, tota oxidada. En aquella casa, no abundaven les plomes. Hi havia setmanes en quès’havia de tallar amb un ganivet de taula una ploma de fusta, per a copiar els cavallets quevenien en les il·lustracions d’uns quants números vells de Niva. Dalt, en la part alta del sostre,en un ixent fet per a recollir el fum, habitava el gat. Allí portava al món les seues cries, i,quan premia la calor, baixava amb elles entre les dents, fent un salt magnífic. Les visites unpoc altes ensopegaven irremissiblement amb el cap contra la biga, en alçar-se de la taula, i eracostum advertir-les del perill, dient-les: Atenció!, al mateix temps que s’apuntava amb la màcap amunt.El moble més notable que hi havia en la saleta, ocupant un espai considerable, era elpiano. Aquest piano havia entrat a casa en una època que jo recorde ja perfectament. Unapropietària arruïnada que vivia a unes quinze o vint verstes de la nostra finca, se n’anà a viurea la vila i posà a la venda els mobles. Nosaltres li compràrem un sofà, tres cadires vieneses iun piano vell i avariat que portava ja la mar de temps arraconat en el graner amb les cordestrencades. Ens costà setzè rubles i el portaren a Ianovka en un carro. En desarmar-lo,aparegueren davall de la caixa de ressonància dos ratolins morts. Durant unes quantessetmanes d’hivern, el taller no tingué més ocupació que arreglar el piano. Ivan Vassilievitxnetejava, encolava, brunyia, treia les cordes, les posava tenses, les afinava. Les teclestornaren a ocupar el seu lloc, i als pocs dies el piano sonava a la sala, amb un timbre proutrencat, però irresistible. Els meravellosos dits d’Ivan passaren dels registres de l’acordió a16