la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskitenia més que fer que ocupar-me en investigar els orígens d’aquestes espècies i en estardesembrollant aquelles intrigues. Només una vegada em permetí dir en una sessió del burópolític que a no ser per aquelles mesures draconianes preses per mi en Sviask, no estaríemreunits allí en aquell moment. “Exacte!”, exclamà Lenin, i amb aquella rapidesa del llampque el caracteritzava, es posà a escriure unes línies amb tinta roja en el part inferior d’un plecen blanc, encapçalat amb el segell del Consell de Comissaris del Poble. Com que Leninportava la presidència de la sessió, aquesta s’hagué d’interrompre per uns moments. Com alsdos minuts, em lliurà el plec, en el que apareixien estampades les línies següents:URSSEl President del Consell de Comisarisdel PobleMoscou, KremlinJuliol 1919Camarades!Conec el caràcter sever de les mesures adoptades pel camarada Trotski, i estic tanconvençut, tan profundament i perfectament convençut de l’encert, conveniència inecessitat de les ordres ací dictades per ell en interès de la causa, que les subscriccompletament.V. Ulianov-Lenin-No tinc cap inconvenient a donar-li a vostè totes les ratificacions, signades en blanccom aquesta, que desitge -em digué Lenin.És a dir, que en aquell ambient dificilíssim de la guerra civil, que imposava lanecessitat de decretar constantment ordres sumàries i irrevocables, Lenin es prestava aratificar en blanc, per endavant, totes les ordres que jo pogués dictar en el futur. I tinga homen compte que es tractava d’ordres de les quals depenia moltes vegades la vida o la mort depersones. Cal concebre confiança major d’un home envers un altre? Lenin no podia ni tansols forjar-se la idea d’estendre un document tan extraordinari més que per una raó: perquèconeixia o sospitava millor que jo les fonts de totes aquelles intrigues i volia desarmar elsintrigants amb un colp definitiu. Però, per a fer aqueix pas, havia d’estar molt penetrat,irrebatiblement convençut, que jo no era capaç de cometre cap acte deslleial ni de prostituiramb abusos personals els meus poders. I a aquest convenciment era que donava contundentexpressió amb aquelles breus línies. Serà en va que els epígons cerquen als seus arxius undocument semblant. L’única cosa que Stalin podria trobar-hi, si cerqués, seria el “testament”de Lenin, que tan atentament oculta als ulls del partit perquè no en va s’hi traça la seua siluetacom la d’un home deslleial, capaç d’usar abusivament del seu poder. Per a formar-se unaclara i perfecta idea de quines eren les relacions de Lenin amb mi i quina la seua actitudenvers Stalin, basta comparar aquests dos documents: el crèdit il·limitat de confiança moralque a mi m’obre i la filiació moral que traça del cap d’avui.332