la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskigener de 1913 dirigí a Miliukov des de la premsa una “interpel·lació extraparlamentària”sobre les salvatjades “eslaves” que es cometien contra els turcs. Miliukov, representant juratde la Bulgària oficial, veient-se assetjat, es defensà balbucejant no sé quines excuses. Lapolèmica durà unes quantes setmanes, sense que hi mancaren discretes al·lusions delsperiòdics governamentals, fent entendre que darrere d’aquell pseudònim d’Antid Otos’ocultava, no ja un emigrat rus, sinó un agent a sou d’Àustria-Hongria.El mes que passí a Romania em valgué conèixer Dobrudkhanu Gherea, i segellà persempre la meua amistat amb Rakovski, a qui ja coneixia des de 1903.En vigílies de la guerra russoturca es presentà a Romania, “de pas” un revolucionarirus del segle passat; hagué de detenir-s’hi casualment algun temps, i als pocs anys, aquell rus,conegut amb el nom de Gherea, conqueria gran ascendent entre la intel·lectualitat romanesa,primer, i després entre els obrers avançats. Per tal de formar la consciència dels elementsprogressius de la intel·lectualitat romanesa, Gherea s’hi valia principalment de la críticaliterària, inspirada en criteris socials. De l’estètica i l’ètica individual passava després alsocialisme científic. La majoria dels personatges que componen avui els partits polítics deRomania passaren en la seua joventut, més o menys fugaçment, per l’escola marxista deGherea. Clar que açò no els destorbà per a lliurar-se, en la seua edat madura, a una política debandidatge reaccionari.Christian Rakovski és una de les figures més internacionals del moviment europeu.Búlgar de naixement, perquè nasqué en Kotel, en el cor de Bulgària, encara que denacionalitat romanesa per obra i gràcia del mapa dels Balcans, de professió mèdic francès, rusper les seues amistats, simpaties i treballs literaris, Rakovski domina totes les llengüesbalcàniques i parla i escriu quatre idiomes europeus; visqué èpoques d’intervenir activamenten la vida de quatre partits socialistes (el búlgar, el rus, el francès i el romanès), fou un delscabdills de la Federació dels Soviets, fundador de la Internacional Comunista, president delsoviet ucraïnès dels comissaris del poble, ambaixador de la Unió dels Soviets a Anglaterra iFrança, i comparteix avui la sort de l’oposició d’esquerra. Era natural que les dots personalsd’aquest home, el seu vast horitzó internacional i el seu caràcter noble i profund, li valguerenl’odi de Stalin, en qui es personifiquen les qualitats més oposades. Rakovski fou un dels que,l’any de 1913, fundà i dirigiren el partit socialista romanès, que havia d’adherir-se més tard ala Internacional Comunista. El partit progressava. Rakovski dirigia un periòdic diari, quesostenia de la seua butxaca. Posseïa una petita finca heretada a la vora del Mar Negre, nolluny de Mangalia, els rendiments de la qual dedicava a sostenir el partit socialista romanès itota una sèrie de grups i revolucionaris en altres països. Es passava tres dies de la setmana aBucarest, escrivint articles per al periòdic, dirigint les seccions del comitè central, parlant enmítings, participant en les manifestacions dels carrers. Al cap d’aquests tres dies, prenia eltren i se n’anava a la finca, carregant amb cordes, claus i tot gènere d’objectes per l’estil,sortia al camp, vigilava el treball del nou tractor i, sense desposseir-se de l’americana, anavacorrent pels solcs darrere d’ell, i als pocs dies estava de tornada, per a no perdre un míting ouna sessió. L’acompanyí en un dels viatges i em quedí meravellat de l’energia incansable i laconstant frescor espiritual que desplegava aquell home, atent sempre i afectuós amb la genthumil. Als carrers de Mangalia, Rakovski, es posava a parlar amb els colons i agentscomercials, i en un espai de quinze minuts saltava de l’idioma romanès al turc, d’aquest albúlgar, del búlgar a l’alemany o al francès, per a acabar parlant rus amb qualsevol dels moltsskopzos que vivien en aquella comarca. A uns els parlava com a gran terratinent, a d’altrescom metge, com a búlgar, com a súbdit romanès, i primer que res i sobretot, com a socialista.Veient-lo moure’s pels carrers d’aquell poblet marí peresós, indolent i aïllat del món, diria166