la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiL’any 1923, quan la conspiració del “trio” ja començava a ésser franca i palesa.Lunatxarski fou un dels primers que començaren a encensar l’autoritat de Zinoviev. Peròvegem de quina manera.“Cert [escrivia, traçant la seua silueta] que Lenin i Trotski són les figures méspopulars (amb popularitat feta d’admiració o d’odi) de la nostra època, potser en tot el globusterraqüi. Al seu costat, Zinoviev, es queda un poc en segon pla; però Lenin i Trotski ja venienessent considerats en les nostres files feia tant de temps com persones de dots tanextraordinaris; eren tan indiscutibles com a cabdills, que a ningú podia causar sorpresal’enorme personalitat que adquiriren amb la revolució.”Si porte ací aquests panegírics emfàtics, de gust tan dubtós, és purament i exclusivaperquè els necessite com a elements de judici, per a traçar un panorama complet; a mode, sihom vol, de les declaracions dels testimonis en un judici oral.Amb vertadera repugnància ja, em veig obligat a citar un tercer testimoni: aIaroslavski, les adulacions del qual són, sens dubte, més ofensives encara del que puguenésser-ho les seues calúmnies. Aquest subjecte té al present gran predicament dins del partit, ipel seu mesquí format espiritual es pot mesurar tot l’abisme de decadència a què hi hanarribat les coses. Iaroslavski pogué escalar l’altura que avui ocupa mitjançant les difamacionsabocades contra mi. Aquest falsificador oficial de la història del partit es dedica a pintar elpassat com una cadena ininterrompuda de duels entre Lenin i jo. I no diguem pel que fa a laclasse camperola, que jo, segons ells, m’afartí de “menystenir”‘, d’“ignorar”, de la existènciade la qual ni tan sols en “tenia noció!” I aquell que ho diu és el mateix que al mes de febrer del’any 1923, és a dir, en un moment en què havia de conèixer perfectament les meues relacionsamb Lenin i la meua actitud envers el problema camperol, parlava del meu passat, en un llargarticle dedicat a les primeres manifestacions de la meua activitat literària (1902), en elstermes següents:“El brillant talent literari i publicista del camarada Trotski li conquerí en el mónsencer el títol de “rei dels polemistes”, com l’anomenà en una ocasió l’autor anglès BernardShaw. Qui haja seguit les seues publicacions en el transcurs d’un quart de segle, s’havia deconvèncer que aquest talent s’havia de palesar molt especialment...”, etc.“Segurament que molts coneixen el retrat cèlebre de Trotski en la seua joventut [etc.].Davall d’aquell espaiós front, bullia ja en aquell moment un riu desbordat d’imatges, depensaments, de sentiments, que desviaven Trotski de tant en tant de la gran calçada històrica,que l’obligaven unes vegades a fer una gran volta, i d’altres vagades, per contra, a endinsar-sesense por entre allò que semblava impenetrable. Però en totes aquestes recerques per trobar elcamí encertat, veiem davant de nosaltres un home lliurat en cos i ànima a la revolució, ambtots els dots del tribú, amb una paraula contundent i flexible com l’acer, que es clava enl’adversari...”, etc.“Els siberians [segueix desbocant-se Iaroslavski, unes línies més avall] llegien ambentusiasme aquells brillants articles, i els esperaven amb impaciència. Només uns pocs sabienqui era l’autor, i els que coneixien Trotski estaven molt lluny de pensar, en aquella època, quearribaria a ésser un dels cabdills més prestigiosos de l’exèrcit més revolucionari i de larevolució més avançada del món.”Vegem ara què hi ha de veritat en la meua “ignorància” del problema camperol. Ací,Iaroslavski s’embrolla encara més. Resulta que la meua carrera d’escriptor començàprecisament amb un treball consagrat a l’aldea. Escoltem-lo:350