la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotski-Per a un cosí -em contestà l’ama, un xic insegura.Aquesta lletra parlava també de les seues penes i dificultats, però no al·ludia al’estrella, i acabava declarant que estava disposada a anar-se’n amb ell tan prompte com li hodemanés. A penes s’havia anat l’ama amb les lletres, quan es presentà la criada, la meuadeixebla, que segurament havia estat escoltant darrere de la porta.-No és per al seu cosí, no la cregues! -em murmurà a cau d’orella, indignada.-Doncs, per a qui és?-Per a un altre...Allò em donà matèria per a pensar en com eren de complicades les relacions humanes.A la taula, escoltí que Fany Solomonovna em deia, somrient d’una manera especial:-No vols que et pose un altre poc de sopa, escriptor?-Com, escriptor? -li preguntí, inquiet.-Doncs naturalment! Que no escrius lletres per a l’ama? Perquè ets un escriptor...Com era allò de “l’única estrella que brilla en l’ombrívol horitzó?” Ja veig que ets tot unpoeta! -I es posà a riure.-Les lletres estan ben escrites -digué Moisès Filipovitx per a tranquil·litzar-me-, peròno seguisques escrivint-se-les, saps? Val més que ho faça Fany.Però els desmanegaments del revers de la vida, que ni la família ni els professorss’avenien a sancionar, no deixaven per això d’existir, i eren tan vius i tan potents, quel’atenció d’aquell xicot de deu anys no podia sostreure-s’hi. I com no els deixaven entrar perla classe ni per la porta ampla, havien de fer un volta i entrar per la cuina.L’any de 1887, El govern havia posat la taxa del deu per cent per a l’ingrés de xicotsjueus en l’ensenyament de l’estat. Aconseguir entrar en un Gimnàs era gairebé impossible,perquè per a això calia comptar amb moltes influències o despendre molts diners per aaplanar el camí. Els instituts tècnics es diferenciaven dels gimnasos en què el plad’ensenyament no incloïa les llengües clàssiques i exigia, per contra, més matemàtiques,ciències naturals i idiomes moderns. I encara que la “taxa” regia també per a aquests instituts,l’afluència de xics era ací menor i majors, doncs, les possibilitats d’ingrés. En periòdics irevistes se sostenien grans polèmiques sobre els avantatges de l’educació clàssica i la tècnica.Els conservadors defensaven el criteri que el classicisme desenrotllava l’esperit de disciplina;o per a dir-ho sincerament, donaven per descomptat que el ciutadà que en primerenca edatpassava pel suplici del grec, sabria suportar pacientment, quan fos home, el règim tsarista. Elsliberals, sense repudiar el classicisme, que no en va és germà de llet del liberalisme, perquèels dos s’alletaren en el Renaixement, fomentaven alhora l’ensenyament tècnic. En l’èpocadel meu ingrés, ja s’havien emmudit aquestes polèmiques per una circular en què es prohibiadiscutir sobre els avantatges de l’un i l’altre sistema d’ensenyament.42