la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskicondicions de vida que el rodegen a vostè en Alma-Ata li permeten continuar dirigint aqueststreballs, en vista de tot això el GPU ha decidit exigir-li que diga, en termes categòrics, si estàdisposat a suspendre tota la seua actuació, perquè en qualsevol altre cas es veuria obligat aintroduir en la seua vida un canvi que l’aïllés completament de les activitats polítiques. Per aaixò, caldria canviar el lloc de la seua residència.Contestí a l’agent del GPU que no podia donar-li contestació més que per escrit, iaixò en el cas que també ell em formulés per escrit l’ultimàtum del GPU. La meua negativa adonar-li una contestació verbal naixia de la convicció, basada en l’experiència del passat, queles meues paraules serien desfigurades malignament per a desorientar les masses obreres deRússia i del món sencer.Però, independentment del que puga fer en aquest assumpte el GPU, que no exerceixací en realitat cap paper sinó que es limita a executar tècnicament un antic acord, conegut permi fa ja molt de temps, de la reduïda fracció stalinista, estime necessari informar al comitècentral del partit comunista, de la Unió Soviètica i al comitè executiu de la InternacionalComunista, del següent:Aqueixa exigència que se’m fa a què renuncie a tota actuació política equival a dir-meque renuncie a lluitar pels interessos del proletariat internacional, a la defensa del qual heconsagrat sense interrupció trenta-dos anys, que tant s’hi val dir la meua vida sencera, des quetinguí ús de raó. La pretensió de presentar la meua tasca política com a “contrarevolucionària”procedeix d’aquells als qui jo acuse davant el proletariat internacional d’estar aixafant lesteories fonamentals de Marx i de Lenin, de calcigar els interessos històrics de la revolucióinternacional, d’haver-hi trencat amb les tradicions i l’obra d’octubre i d’estar preparantinconscientment, però no per això amb menor perill, la reacció termidoriana.Renunciar a tota actuació política equivaldria a deposar les armes en la lluita contra laceguesa dels actuals caps del partit comunista, que amb la seua oportunista incapacitat per adirigir una política proletària en gran escala, estan acumulant obstacles polítics cada vegadamajors, que vénen a unir-se a les dificultats objectives amb què ensopega per a lareconstrucció socialista del país la república dels soviets.Equivaldria a renunciar a continuar lluitant contra el règim avui imperant en el partit,que no fa més que reflectir la pressió cada dia major que exerceixen les classes enemiguessobre l’avantguarda del proletariat.Equivaldria a resignar-se passivament davant la política econòmica de l’oportunismeque està minant i desarrelant els pilars de la dictadura del proletariat, que s’interposa davant elseu desenvolupament material i cultural, inferint, a més a més, colps molt durs contral’aliança dels obrers i els treballadors del camp, que és la base del poder dels soviets.L’ala leninista del partit pateix una granissada d’atacs des de l’any 1923, en quèfracassà, d’una manera escandalosa, la revolució alemanya. La fúria d’aquests atacs augmentaamb cada nova derrota del proletariat rus i internacional com a conseqüència de la direccióoportunista que a la nostra política s’imprimeix.La intel·ligència teòrica i l’experiència política demostren les dues alhora que elsperíodes de decadència històrica, de retrocés, és a dir, de reacció, poden sobrevenir, no sols enles revolucions burgeses, sinó també en les proletàries. Portem ja sis anys, en la Unió delsSoviets, vivint davall el signe d’una reacció cada vegada més aguda contra el movimentd’octubre, en la qual batega, per consegüent, el Termidor. I on aquesta reacció cobra unvolum més visible i perfecte, dins del partit, és en la batuda furiosa que es dona contra l’alaesquerra i en els esforços que es fan per a deixar-la fora de combat en totes les organitzacions.395