la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskicontra els bolxevics. Al mes de juliol arribà la difamació al seu apogeu. Alguns d’aquestsoficials, no trigaren a partir al sud, on es concentraven els que més tard havien d’ésser elsquadres dels blancs. No sé què jove patriota es permeté dir, estant a taula, que Lenin i Trotskieren espies dels alemanys. El meu xic major, tot just en escoltar allò, saltà a ell amb unacadira enlaire, i el petit s’aixecà també brandant un ganivet de taula. Les persones majorshagueren de separar els contendents. Els dos germans es tancaren a la seua habitació i trencara plorar amargament. Estaven entossudits en anar-se’n caminant fins a Petrograd aassabentar-se del que hi feien amb els bolxevics. Per fortuna, arribà la mare, els tranquil·litzài els portà amb ella. Però tampoc en sortien guanyant res, de romandre a Petrograd. Elsperiòdics s’atipaven de cobrir d’insults els bolxevics. Son pare estava a la presó.Decididament, la revolució havia frustrat les seues esperances. Però no per això deixaren defixar-se entusiasmats en com sa mare m’allargava un trempaplomes per entre les reixes dellocutori. Jo els consolí com solia, dient-los que la vertadera revolució no havia esclatatencara.Les xiques intervenien ja més seriosament en la vida política. Assistien als mítings delCirc Modern i participaven a les manifestacions. En les Jornades de Juliol, es veierenarrossegades per un tumult, enmig d’una multitud; una d’elles perdé les ulleres, les dues esquedaren sense barret i les dues també temeren quedar-se sense son pare, a qui a penes havienvist creuar un moment per davant els seus ulls. Pels dies en què Kornilov atacà la capital, elsempresonats tinguérem la vida pendent d’un tènue filet. Per a tots era evident que si Kornilovassolia entrar a Petrograd, la primera cosa que faria seria matar els bolxevics capturats perKerenski. A més, el Comitè Executiu Central temia que els “guàrdies blanques” de la capitalcaigueren sobre la presó. Enviaren, doncs, un gran destacament militar perquè protegís lapresó. Però resultà, naturalment, que les tropes no eren “democràtiques”, sinó bolxevics i queestaven disposades a posar-nos en llibertat tot just que volguérem. No obstant això, açòhauria estat el senyal per a l’aixecament immediat, i no havia arribat encara el moment. Amés, el mateix govern començà a posar-nos, a poc, en llibertat; inspirat, per descomptat, enels mateixos motius que l’havien impulsat a cridar els mariners bolxevics perquè defensarenel Palau d’Hivern. De la presó em traslladí directament al comitè de defensa de la revolució,que s’acabava de constituir, on haguí de seure entorn d’una taula amb aquells mateixoscavallers que m’havien enviat a la presó com a agent dels Hohenzollers i que, pel que es veu,encara no havien tingut temps per a retirar la imputació. Confesse sincerament que de nomésveure aquells socialrevolucionaris i menxevics, li venien a hom ganes de desitjar que el talKornilov els tirés mà al coll. Però aquest desig, a més d’ésser poc piadós, era impolític. Elsbolxevics s’hi penjaren la defensa de la ciutat i estigueren en tot arreu en els primers llocs.L’experiència de la temptativa de Kornilov vingué a completar la que ja teníem de lesJornades de Juliol. Es demostrava una altra vegada més que els Kerenski i companyia notenien al seu darrere cap força real pròpia. Aquell exèrcit que s’alçà en armes contraKornilov, era el que havia de derrocar el règim a l’octubre. Ens aprofitàrem del perill del’hora per a armar els obrers que Tseretelli havia vingut desarmant tot el tempsconscienciosament.La ciutat, aquells dies, romania muda. Tothom estava esperant l’arribada de Kornilov,uns amb esperança, d’altres amb por. Els xics escoltaren dir que podia presentar-se demàmateix, i l’endemà, ben enjorn, estaven mirant per la finestra, en roba interior i amb elsullassos molt oberts, a veure si el veien. Però Kornilov no s’hi presentà. L’aixecamentrevolucionari de les masses fou tan potent, que el general revoltat s’evaporà com un núvol.Però no sense deixar empremta: aquella temptativa serví de molt als bolxevics.227