la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiPer ella mateixa, aquesta diferència tenia un caràcter purament objectiu, que no podiaafectar, ni gens ni mica, les meues relacions amb Lenin. Però la intriga se les arreglava per aanar teixint les seues xarxes sobre els nusos d’aquestes divergències purament episòdiques decriteri. El dia 4 de juny de 1919, Stalin intentà espantar Lenin, des del sud, mitjançant fer-liveure com era de ruïnós el mode com es portava la guerra.“La qüestió [escrivia] està a saber si el comitè central s’atrevirà a treure lesnecessàries conseqüències. Tindrà el comitè central el caràcter i la perseverança necessaris?”El sentit d’aquestes paraules és molt clar. El seu to demostra que Stalin ja haviaformulat aquesta qüestió nombroses vegades davant Lenin, rebent sempre la repulsa d’aquest.En aquell moment, jo no en sabia encara res concret. Però sospitava una intriga viscosadarrere. I com no tenia temps ni humor per a desemmascarar-la, optí per tallar el nus ipresentí la meua dimissió davant el comitè central. Aquest em contestà, amb data 5 de juliol,notificant-me l’acord següent:“El departament d’organització i el buró polític del comitè central, després d’analitzarla declaració del camarada Trotski i de deliberar detingudament sobre ella, arriba a laconclusió unànime que és absolutament impossible acceptar la dimissió del camarada Trotski,donant tramitació a la seua sol·licitud. El departament d’organització i el buró políticprometen fer tot quant estiga de la seua part perquè la tasca que el camarada Trotski s’haimposat voluntàriament al front sud, la tasca més difícil, més arriscada i la més important delmoment, es desenvolupe del mode més còmode per a ell i amb els resultats més fecunds per ala república. En la seua qualitat de comissari del poble en la cartera de guerra i de presidentdel Consell Revolucionari de Guerra, així com en les seues funcions de membre del ConsellRevolucionari de Guerra del Front Sud, el camarada Trotski té perfecta llibertat per a actuard’acord amb el comandament del front que ell mateix ha escollit i que aquest comitè centralha confirmat. El departament d’organització i el buró polític del comitè central deixen percomplet a l’arbitri del camarada Trotski introduir, pels mitjans que considere necessaris, elscanvis i rectificacions oportuns en els assumptes de la guerra, i procuraran, cas que així esdesitge, accelerar en la mesura que es puga la convocatòria del congrés del partit. Lenin,Kamenev, Krestinski, Kalinin, Serebriakov, Stalin, Stasova.”Com es veu, aquest acord porta també la signatura d’Stalin. L’home que intrigavaentre bastidors i acusava Lenin de falta de valentia i de perseverança, no sabia, pel que esveu, donar la cara davant el comitè central.L’escenari principal en què es desenvolupava la guerra civil era, com queda dit, elfront sud. Les forces de l’enemic estaven formades per dos contingents autònoms: els cosacs,principalment els del Kuban, d’una banda, i, d’una altra, l’exèrcit voluntari dels blancs, quees concentrava ací amb elements reclutats al país sencer. Els cosacs s’esforçaven per defensarles seues fronteres contra els avanços dels obrers i els camperols. L’exèrcit de voluntarisposava el seu objectiu en la presa de Moscou. Aquestes dues línies tàctiques només marxarenunides mentre els voluntaris formaren un front comú amb els del Kuban en el Caucas Nord.Treure els cosacs del seu territori era, per a Denikin, empresa difícil, per no dir queirrealitzable. El nostre alt comandament atacà el problema del front sud com si es tractés d’unproblema abstracte d’estratègia, sense tenir en compte per a res els factors socials del’assumpte. Kuban era la base principal sobre què operaven els voluntaris. Tenint açò encompte, l’alt comandament decidí que, marxant des del Volga, es donés el colp decisiu sobreaquest punt de suport de les tropes enemigues. Si Denikin s’atrevia a avançar amb el cap delseu exèrcit sobre Moscou, cauríem sobre la seua reraguarda i anihilaríem la base d’operacions321