la meua autobiografia

La meua vidaLev TrotskiEn Nikolaiev hi havia moltes figures interessants, i seria impossible enumerar-lestotes. Hi havia uns magnífics xicots, molt eixerits, preparats a l’escola tècnica de lesdrassanes, als qui bastava mitja paraula per a comprendre. D’aquesta manera, la propagandarevolucionària es feia força més fàcil del que en els nostres somnis més atrevits haguérempogut imaginar. Estàvem entusiasmats i sorpresos de l’increïble rendiment de la nostra tasca.Sabíem, pels informes dels revolucionaris, que la propaganda només anava conquerint elsobrers u per u, i qui sabia atreure’s dos o tres ho considerava ja com un triomf. Però nosaltresens trobàvem que els obrers que pertanyien als grups o volien afiliar-se no es podien comptar.Allò que faltava eren guies i llibres. Els caps de grup es disputaven l’únic exemplar manuscritque teníem del Manifest Comunista de Marx i Engels, copiat a Odessa amb què sé jo quantesclasses de lletra i innumerables errates i mutilacions.En vista d’açò, començàrem a escriure nosaltres mateixos. Ací comença, en realitat, lameua carrera d’escriptor, coincidint amb els meus primers passos de propagandistarevolucionari. M’asseia a escriure les proclames o els articles, que després jo mateixm’encarregava de copiar en caràcters d’impremta per al copista. Les màquines d’escriure nosabíem encara ni que existien. M’entretenia a traçar les lletres amb la major meticulositat,perquè tenia la coentor que cap obrer, encara que només sabés lletrejar, deixés d’entendre lesproclames i manifestos sortits de les nostres “premses”. Cada pàgina em demanava com amínim dues hores. A vegades, em passava setmanes senceres amb les esquenes doblegades ino m’alçava de la taula més que per a assistir a alguna reunió o dirigir un curs obrer. Tot hodonava per ben emprat quan arribaven els informes de fàbriques i tallers contant l’ansietatamb què els obrers devoraven aquell full misteriós amb les lletres de color violeta, passantse-lesels uns als altres i discutint acaloradament el seu contingut. Per a ells, l’autor d’aquestsfulls volanders devia ésser un personatge important i misteriós que sabia penetrar en totes lesindústries, que esbrinava tot el que ocorria entre els obrers i sortia a la trobada dels successosper mitjà d’un full nou en el termini de vint-i-quatre hores.Al principi, foníem la gelatina i trèiem les còpies a la nit en la nostra habitació. Un esquedava al pati muntant la guàrdia. En la fogona de l’estufa estaven sempre preparats elsmistos i el petroli per a fer desaparèixer tots els indicis en cas de perill. Les nostresprecaucions no podien ésser més simplistes. Però la policia de Nikolaiev ens guanyava encaraen allò tocant a neciesa. Més tard, instal·làrem la copiadora a casa d’un obrer vell que haviaperdut la vista en un accident del treball. Posà sa casa a la nostra disposició sense el menorinconvenient. “Per a un cec tot el món és presó”, ens digué somrient plàcidament. A poc apoc, hi anàrem reunint grans existències de glicerina, gelatina i paper. Treballàvem a la nit.L’habitació, tota abandonada i amb el sostre a arran dels nostres caps, tenia un aspecte míser,lamentable. Preparàvem l’aliment revolucionari damunt d’una estufa de ferro i l’esteníemsobre un fulla de llanda. El cec, que ens ajudava, es movia amb més seguretat que ningú perl’habitació envoltada en ombres. Un obrer jove i una obrera se’m quedaven mirant ambadmiració i sorpresa quan em posava a treure les còpies tot just impreses. ¿Què hauria pensatqualsevol persona “entenimentada” que hagués posat la mirada des de l’alt en aquell grup demossos apinyats a la penombra al voltant del míser copiador, sabent que els hi congregava elpropòsit de derrocar un estat poderós i secular? I, no obstant això, a penes transcorregué unageneració sense que el propòsit es realitzés: fins a 1905, no passaren més que vuit anys; fins a1917, no foren ni vint complets.En canvi, la propaganda per la paraula no em valia encara, llavors, les mateixessatisfaccions que l’escrita. Els coneixements eren insuficients, i, a més, em faltava la pràctica87