la meua autobiografia

La meua vidaLev Trotskipoguí aconseguir accés a aquest santuari, on penetrí amb una fam insaciable de lectura iestudi, esponjant-me en aquella abundància de llibres. Però aviat haguí d’abandonar-lo per atornar al continent.En vista de l’assaig de Whitechapel, m’enviaren a dir diverses conferències aBrussel·les, Lieja i Paris. La tesi era la defensa del materialisme històric contra les crítiquesde l’anomenada escola subjectiva russa. Lenin estava molt interessat en el tema. Li doní allegir els apunts que tenia presos i m’aconsellà que escrigués amb ells un article per al pròximopuscle de Zaria. Però no tinguí valor per a sortir a la palestra amb una investigació puramentteòrica, al costat de Plekhanov i dels mestres.Estant a París, em cridaren telegràficament a Londres. Havien convingut enviar-meclandestinament a Rússia, d’on es queixaven de les detencions en massa i de la mancad’homes, demanant la meua tornada. Però ja abans d’arribar a Londres, havien canviat de pla.Deutsch, que aleshores vivia a Londres i m’apreciava molt, em contà que havia “intercedit”per mi, fent-los veure que el “xicot” (sempre em deia així) havia de seguir algun temps enl’estranger estudiant, a la qual cosa havia assentit Lenin. Tanmateix de com de temptador eraanar-se’n a treballar en l’organització russa d’Iskra, jo tenia, certament, desitjos de seguiralgun temps en l’estranger. Retorní a París, on hi havia allò que no existia a Londres (unagran colònia d’estudiants russos). Els partits revolucionaris forcejaven durament per guanyarse,cadascú per a la seua causa, els estudiants. Em permet reproduir ací un passatge de lesmemòries de N. I. Sedova, d’aquella època:“A la tardor de 1902 abundaren les discussions a la colònia russa. Del grup d’Iskra alque jo pertanyia, hi desfilaren primer Martov i després Lenin. Els trets es dirigien contra els“economistes” i els socialrevolucionaris. En el nostre grup es parlava de la vinent arribadad’un camarada jove, fugit de Sibèria. Es presentà a l’habitació de Caterina MikhaïlovnaAlexandrovna, que havia estat antigament entre els populistes i pertanyia ara a Iskra. Els“joves” sentíem gran simpatia envers Caterina Mikhaîlovna, l’escoltàvem amb gran interès iens deixàvem influir per ella. Caterina m’encarregà de cercar per allí prop una habitació per aljove col·laborador d’Iskra que acabava d’arribar a París. Per dotze francs al mes trobàrem unaen la mateixa casa en què jo vivia; però era tan petita, estreta i fosca, que més que habitaciósemblava un calabós. Li pintí a Caterina Mikhaïlovna les condicions de l’habitació, fil perranda. Però ella m’interrompé dient:-Basta, basta; està bé, ja s’arreglarà; que s’instal·le-hi.Quan ja el nou camarada (el nom del qual no ens digué ningú) estava instal·lat a laseua habitació, em preguntà Caterina:-I què, es prepara per a la conferència?-No sé, segurament -diguí jo-; anit, quan pujava per l’escala, escoltí xiular suaument ala seua habitació.-Doncs diga-li vostè que en compte de xiular procure preparar-se.Caterina estava preocupadíssima amb el seu discurs. No tenia per què. Fou un granèxit, i la colònia estava entusiasmada, perquè el jove col·laborador d’Iskra superà totes lesesperances.”112